L’MSN, que tants èxits va assolir i que va deixar uns registres per emmarcar en les tres temporades que va existir, formant una de les millors davanteres mai vistes, ja fa més d’un any que és història. Ara, després d’una temporada en què el Barça es va haver de reinventar i en què Valverde va apostar sovint per jugar amb quatre migcampistes intentant que la solidesa servís per pal·liar en bona part la pèrdua de qualitat, el Barça torna a tenir trident. Només s’han disputat quatre partits des que ha començat el curs –la supercopa d’Espanya a Tànger i tres jornades de lliga–, però l’Ousmane Dembélé actual és un altre respecte al de fa uns mesos, i Dembélé, Leo Messi i Luis Suárez formen un nou trio atacant que comença a fer por. Nou gols sumen ja entre tots tres.

Encara és aviat per dir si Messi, Suárez i Dembélé seran capaços d’acostar-se a les xifres golejadores d’aquell trident –en què Neymar ocupava el lloc del francès–, que van ser estratosfèriques, però de moment la cosa pinta bé i el Barça torna a tenir molts recursos ofensius i molta pólvora al davant. Com a mínim, molt més que la temporada passada. I és que el primer any al Barça de Dembélé, que al seu moment es va convertir en el fitxatge més car de la història del club, no va ser com tothom esperava. En gran part, per culpa de la greu lesió que es va fer al camp del Getafe, en un dels primers partits com a blaugrana, i que el va allunyar gairebé quatre mesos dels terrenys de joc. Davant d’aquell nou cop, i en un moment de dubtes a causa també de la contundent derrota en la supercopa d’Espanya contra el Madrid, Valverde es va acabar de decidir per fer fort l’equip des del darrere i des del mig del camp i deixar de banda el clàssic i tradicional 4-3-3 del Barça, més enllà de comptades ocasions. Especialment, per afrontar els partits més importants, cosa que va fer minvar també força les aparicions de Dembélé, un cop ja estava plenament recuperat en el tram final de temporada.

L’inici de curs, però, està servint per comprovar que, almenys de moment, Valverde ha aparcat el 4-4-2 i torna a jugar amb tres davanters. Així es va poder entreveure en la pretemporada, tot i que faltaven la majoria de les peces clau, i així s’ha confirmat amb l’arribada de la competició. I és que en els quatre partits oficials, el Txingurri ha alineat sempre d’inici tres davanters. L’elecció, a més, ha estat sempre la mateixa: Messi, Suárez i Dembélé. El francès no podria haver respost a la confiança del tècnic d’una manera millor. Gol decisiu a Tànger que va donar el primer títol del curs als blaugrana; una segona diana al camp del Valladolid en un partit molt complicat sobretot per l’indigne estat de la gespa i que va permetre sumar els tres punts, i un altre gol en la golejada contra l’Osca. Tot plegat, sent també un jugador desequilibrant i cada cop amb els mecanismes del joc més apresos, cosa que fa que hagi tingut molt de protagonisme en bona part de les accions atacants de l’equip. Dels tres gols que ha fet el francès, a més, un ha estat gràcies a una passada de Messi i l’altre de Suárez, és a dir, dels seus dos socis en atac, que, com era d’esperar, també estan responent amb gols en aquest inici de curs.

El deu blaugrana ha vist porteria en dos dels quatre partits i ho ha fet amb dos doblets, contra l’Alavés i diumenge contra l’Osca. Podria haver signat un hat-trick si hagués llançat el penal provocat per Luis Suárez en el temps afegit del duel contra els aragonesos, però va preferir deixar que fos el charrúa qui establís el 8-2 definitiu, fent així també un doblet. Se li havia resistit el gol en els altres partits a Suárez, tot i que no havia deixat de perseguir-lo, però per fi va trobar el premi esperat, i va demostrar, no només pels dos gols sinó també per la seva actuació, que es va acostant a poc a poc al seu millor nivell. Tot indica que tornarà a lluitar per ser pitxitxi, tot i que el gran favorit per tornar a ser-ho és Messi, i més encara sense Cristiano Ronaldo. L’argentí ja encapçala la llista de màxims artillers de la lliga, juntament amb Benzema.