El joc del Barça, el seu ADN, el seu estil, es defineix com la cerca constant del domini a través de la possessió de la pilota, una excel·lent col·locació per ocupar bé els espais i una pressió avançada que ajuda a jugar més temps en camp rival que no pas en el propi. I els guardians d’aquest estil han estat els diversos migcampistes criats a la Masia que han ocupat llocs rellevants al primer equip en les últimes temporades. La sublimitat va arribar amb Busquets, Xavi i Iniesta durant l’època de Guardiola però amb el pas dels anys i després d’algunes propostes per fer evolucionar el perfil dels jugadors que han ocupat les places de la zona ampla han anat canviant. Va marxar Xavi i amb l’adeu d’Iniesta només Busquets queda d’aquella tripleta màgica que s’associava com ningú amb Messi.

L’equip blaugrana, en els últims anys, ha anat variant el seu joc en funció dels jugadors que ha tingut, com per exemple, quan hi havia el trident o després de perdre Neymar. Els tècnics que han precedit Guardiola, Luis Enrique i Valverde, han introduït matisos i no són tan ferms en les conviccions sobre aquest estil propi però no l’han abandonat del tot. En els últims anys, des de la direcció esportiva també s’ha intentat buscar migcampistes diferents però la majoria han estat apostes fallides. Una, però, sembla que no. I és la d’Arthur Melo, precisament un futbolista que encarna un retorn als orígens, el del futbol associatiu. Va deixar bones sensacions durant la pretemporada però amb l’inici de les competicions oficials Ernesto Valverde va preferir fer jugar altres futbolistes. El brasiler semblava no tenir la confiança total del tècnic però sí de la màxima estrella de l’equip, Leo Messi. “Arthur m’ha sorprès perquè no el coneixia gaire. Salvant les distàncies, em recorda Xavi. Vol sempre la pilota, no la perd, juga en curt... Es pot confiar en ell perquè és molt segur”, va assenyalar.

Després d’uns mals partits i resultats i amb l’equip pressionat va arribar la cita de Wembley contra el Tottenham. I Valverde va recórrer a ell i el va fer titular. La va encertar de ple. Aquell dia les portades se les va endur Messi pel seu partidàs però una part dels elogis també van ser per a Arthur, que va completar una actuació magnífica, demostrant tot el que ja s’intuïa d’ell. Que malgrat la seva joventut és un futbolista amb personalitat, un bon organitzador del joc, amb una capacitat innata per protegir la pilota i no perdre-la, amb bona visió de joc, capaç d’escollir bé en la majoria d’intervencions i un bàlsam per als companys quan estan pressionats perquè sempre ofereix una sortida. “Té unes condicions que ens van molt bé. És un jugador que protegeix molt bé la pilota, que t’assegura moltes passades i ser dominadors. Ens ha ajudat molt”, va afirmar Valverde a Londres.

A Mestalla contra el València va repetir titularitat i va mantenir la seva bona línia de joc així que no sembla que en els propers partits –Sevilla, Inter i Real Madrid– desaparegui de l’onze. Amb ell al camp, l’equip ha fet la millor primera part de la temporada i en aquest 4-3-3 amb Coutinho d’extrem sembla molt evident que una plaça a l’interior ha de ser per a ell i no per a Arturo Vidal. L’últim a elogiar-lo ha estat el seu compatriota Coutinho durant la concentració amb la selecció del Brasil. “És un crac i és un plaer enorme jugar amb ell. Fa funcionar l’equip i n’és el motor. No perd pilotes i fa moltes passades. És un migcampista perfecte”, va comentar.