Si el partit d’ahir al camp de la Cultural Leonesa havia de servir perquè els jugadors no habituals es reivindiquessin i tractessin d’intentar convèncer Valverde que poden tenir més minuts, caldrà esperar una altra ocasió. I és que tot i el triomf, gràcies a un únic gol de Lenglet en l’últim moment que deixa molt encarrilat el passi als vuitens de final de copa, una competició que els blaugrana busquen guanyar per cinquè cop seguit, el Barça va fer un molt mal partit i fins i tot va estar molt a prop de perdre’l. Per mèrits, hi va estar a punt, ja que durant gairebé tot el matx, la Cultural, de segona divisió B, va ser molt millor i va tenir també ocasions molt clares. A banda del resultat, una de les poques notes positives van ser els debuts de tres jugadors del filial.

Com era de preveure, l’onze va ser una mescla de la segona unitat de la plantilla i de jugadors del filial, mentre que els titulars en els últims partits que van viatjar a Lleó, com Sergi Roberto, Lenglet, Arthur o Rafinha es van quedar tots d’inici a la banqueta patint fred. Per Cillessen, Samper i Denis, els d’ahir van ser els primers minuts de tota la temporada. També per a Aleñá, tot i que no va ser titular. I gairebé el mateix es pot dir de Malcom, que només acumulava 25 minuts disputats i per fi va jugar d’inici, en una tripleta atacant de nivell, amb Munir i Dembélé, on només es va salvar, i ben just, el francès. Per Chumi i Cuenca –ells van formar l’eix de la defensa– i també Miranda, el d’ahir va ser el dia en què van veure complert el seu somni de debutar en partit oficial amb el primer equip. Riqui Puig haurà d’esperar.

Moltes cares noves, i potser per això, un Barça del tot desdibuixat, que va fer un partit per oblidar. Sense control, claredat ni precisió i amb moltes pèrdues, ràpidament es va veure que la cosa no pintavagaire bé. Davant d’això, la Cultural no va trigar a creure-s’ho, i va estar molt més convençuda del que feia; també va jugar amb molta més intensitat i duresa, que no era castigada com tocava pel col·legiat, Melero López. L’equip lleonès va avisar ben aviat. Abans del primer quart d’hora, va flirtejar amb el gol. Cillessen el va evitar, amb una molt bona intervenció a xut de Zelu, després d’una greu badada de Semedo, que com molts altres companys semblava desconcentrat i no feia res més que perdre pilotes, permetent que el rival s’acostés a la porteria de manera més o menys regular. Molt espès, el conjunt de Valverde no trobava la tecla, cadascú feia la guerra pel seu compte sense èxit, i a mesura que passaven els minuts, la imatge anava empitjorant. Desgavell general, en resum. La pitjor notícia va ser, però, la lesió de Samper, que a la mitja hora i amb molèsties al soli de la cama dreta, va haver de demanar el canvi; va ser substituït, entre lamentacions, per Aleñá. El maresmenc es convertia en aquell moment, per cert, en el quart jugador amb fitxa del filial. És a dir, set només del primer equip, el mínim exigit pel reglament.

La segona part no va començar gaire diferent. Molts errors per part blaugrana, incapaços moltes vegades de fer quatre passades seguides, i la Cultural arribant altre cop amb una certa freqüència, i de manera perillosa, a l’àrea blaugrana. Només la falta de precisió en els últims metres va impedir que anés manant en el marcador. No va ser fins gairebé el minut 60, que Malcom, tot i que va semblar més aviat una centrada, va provar el primer xut del Barça a porteria. Un clara evidència de l’espessor blaugrana. I fins al minut 70 no va arribar el primer llançament entre els tres pals, d’Aleñá. Entremig, i per evitar que qualsevol ensurt en forma d’expulsió fes incomplir la normativa, Lenglet va entrar en el lloc de Cuenca. Res, però, que espantés el conjunt local, que va continuar buscant el gol. I si no hagués estat pel pal, que va evitar un gol olímpic d’Ortiz, i per Cillessen, que va desviar a córner la posterior canonada de Saúl, la Cultural s’hauria avançat en el marcador. Buscant que no fos així, i també amb l’objectiu de tenir una mica més de control, Valverde va gastar l’últim canvi fent entrar Arthur per Malcom, que no havia fet res bé. I el cas és que sense haver-ho merescut, però guanyant en control –el desgast va acabar passant factura als locals–, el Barça va acabar traient petroli ja en el temps afegit, quan una falta des de la frontal penjada amb suavitat per Dembélé la va rematar de cap Lenglet al fons de la xarxa. Premi dels grossos –Denis va tenir fins i tot el 0-2, però va xutar massa encreuat– que no ha de maquillar una fluixa actuació de la majoria dels blaugrana que van jugar ahir.