Malgrat que tot un campió del món com Samuel Umtiti estigui de baixa, Ernesto Valverde pot estar tranquil. Umtiti, que ahir va fer una part de l’entrenament amb el grup, no forçarà en la seva reaparició. No cal. El francès va explicar a les xarxes socials que “a poc a poc” va avançant en la recuperació de la lesió de genoll que el té de baixa des de finals del mes de setembre. No cal forçar perquè la seva posició ha quedat en bones mans, les del seu compatriota Clément Lenglet, que creix cada partit que juga i que a Lleó fins i tot es va estrenar com a golejador després d’haver estat a punt de marcar contra l’Inter, en un parell de rematades que Handanovic va aturar.

“Dedico una gran part del temps al futbol. Miro molts partits. Quan arribo a casa continuo treballant en l’anàlisi, la recuperació. Intento millorar”, ha explicat Lenglet, que ja s’ha instal·lat amb la seva parella en una casa propera a la platja. És part de la seva filosofia, que explica el seu bon moment després d’un inici de curs dubitatiu, normal en un futbolista que acaba d’arribar a un equip que juga d’una manera tan diferent a la resta.

Avalat per Robert Fernández, l’exsecretari tècnic del primer equip, Lenglet va arribar al Camp Nou l’estiu passat, després que el Barça pagués al Sevilla els 39,5 milions d’euros de la seva clàusula de rescissió. El francès, de només 23 anys, va fer una bona pretemporada pels Estats Units, però el seu joc va provocar dubtes en la supercopa contra el Sevilla, amb algunes errades en la sortida de pilota i habilitant Sarabia en el gol del seu exequip. Va començar la lliga i la titularíssima parella de centrals que havien format Piqué i Umtiti les dues últimes temporades va tenir continuïtat. Lenglet, a més, va tenir la mala sort de ser expulsat en el primer partit de lliga com a titular, contra el Girona, per aquella acció dubtosa amb Pere Pons. “Va passar uns dies dolents. Entenia que no havia estat just i que havia perdut una oportunitat, però no va defallir. És un noi molt centrat, molt treballador, molt responsable i madur tot i tenir només 23 anys, que s’esforça molt en els entrenaments i que hi posa els cinc sentits per aprendre-ho tot sobre el joc del Barça. El seu treball i la seva constància fan que la seva adaptació sigui molt alta”, expliquen al vestidor blaugrana. Va perdre aquella oportunitat contra el Girona, però li va arribar una segona oportunitat. La lesió d’Umtiti i la posterior de Vermaelen li han obert les portes de la titularitat. La continuïtat ha portat confiança i Lenglet juga ja com si hagués arribat al Camp Nou fa uns quants anys. Des que es va lesionar Umtiti, ha participat en sis dels set partits que han disputat els blaugrana. Només va deixar de jugar a Mestalla, partit que Valverde va donar a Vermaelen. Lenglet ha estat titular en cinc dels sis partits, només ha estat suplent a Lleó en la copa, en què va sortir des de la banqueta i va fer, de cap, el gol de la victòria. “Una regla bàsica per a un defensa del Barça és que defensi molt avançat, com més endavant millor. M’ho ha deixat clar l’entrenador. Aquí has de jugar la pilota ràpidament, en curt, amb els laterals i el mig centre. No existeixen les pilotades cap endavant. Són coses a les quals m’he d’acostumar”, deia Lenglet en una entrevista a aquest diari durant la gira pels Estats Units. I tres mesos després sembla totalment adaptat a aquest estil de joc tan particular del Barça. Només cal veure l’excel·lent rendiment del francès en els tres partits contra el Sevilla, l’Inter i el Real Madrid. “Sabia que era el seu moment. Ha pogut mostrar el seu futbol. Té unes grans condicions tècniques, tàcticament és bo, té bon físic i bona sortida de pilota. I gran marge de millora”, expliquen des del vestidor. Està clar. Lenglet ha aprofitat el seu moment.