El Barça acumula tres victòries de nivell consecutives. La més rellevant, el 5 a 1 contra el Real Madrid de la setmana passada. Un triomf que se sumava als aconseguits contra l’Inter de Milà en la Champions i contra el Sevilla en la lliga. A més a més, sense Messi i amb el joc de l’equip anant a més. Motius pels quals la sensació ara mateix en el club blaugrana és d’eufòria, com si el fet d’haver deixat enrere la petita crisi de resultats i d’haver recuperat el lideratge signifiqués que l’equip ja es pot relaxar. I no pot fer-ho.

Per això va venir bé el discurs prudent de Valverde, que sap perfectament que la relaxació seria un error molt greu i que tan necessari és guanyar el Real Madrid com el Rayo Vallecano. “Els tres punts valen el mateix i anem a buscar-los. No ens podem parar a pensar si el rival és més o menys perillós. En la calma és quan més problemes hem tingut”, va dir. De toc d’atenció va servir la derrota contra el Leganés, i va voler recordar-ho. “És una referència la derrota que vam patir al camp del Leganés. Aquests partits serveixen per aprendre i demà no volem cometre el mateix error. Però el rival també juga.”

I és que Valverde respecta el Rayo Vallecano, molt avall en la classificació però desafortunat en molts partits aquesta temporada. “Volen pressionar a dalt i tenen jugadors hàbils de mig del camp en endavant. Juguen bé i hem d’anar amb compte. Estan necessitats de punts i serà complicat”, va assenyalar. Tornar a Vallecas és tornar a aquell estadi on el Barça de Tata Martino va golejar però va perdre la possessió contra el conjunt que aleshores estava entrenat per Paco Jémez. Aquest record va servir-li a Valverde per insistir que el debat de la possessió de la pilota, segons ell, a vegades porta a equívocs. “Nosaltres utilitzem la possessió per guanyar el partit. Però et pots enfrontar a un rival que tingui aquest mateix estil i també vulgui guanyar a través de la pilota. A vegades t’imposes o no. El que domina el partit no és qui té més possessió, sinó el que converteix més opcions de gol. A vegades en això ens confonem.”

En la convocatòria pel partit, destaca la presència d’Aleñá i les absències, de nou, de Malcom i de Denis Suárez. Pel tècnic, això més que un missatge perquè els dos últims hagin de millorar és per premiar el jove del planter per la feina que està fent. Valverde va assegurar que el seu “estatus” és de jugador del primer equip però que va ser el mateix Aleñá qui li va demanar de seguir jugant amb el filial si no entrava en les convocatòries del primer equip. Precisament, el paper dels joves del planter sembla reservat només per a la copa del rei. Valverde va explicar que per actitud i feina mereixien tenir més oportunitats però que també existia la competència “interna” amb els seus companys i que l’última decisió era seva i que l’havia de fer sense cap mena de “prejudici”.