Barça

El rival

Giovani Lo Celso

Un luxe inesperat per a Setién

Giovani Lo Celso va aterrar al Villamarín l’últim dia de mercat després que Tuchel el descartés per al PSG

L’argentí no ha trigat a erigir-se en una de les figures del Betis, on està mostrant la seva exquisida qualitat

Quan el Betis va anunciar la incorporació l’últim dia de mercat de Giovani Lo Celso (9 d’abril del 1996, Rosario, Argentina), molts van ser els que van agafar de referència el Madrid-PSG de la passada Champions, en què el migcampista argentí va naufragar al Bernabéu. Aquella nit, però, el Mono va jugar com a únic pivot defensiu, per decisió d’Emery, una posició que no és la seva, i que en un partit d’aquella enorme exigència i repercussió va provocar que el seu caixet en general baixés, quan la realitat és que es tracta d’un dels migcampistes ofensius amb més projecció del futbol argentí, que precisament en els últims temps necessita imperiosament jugadors d’aquest perfil. Dos mesos i dotze partits després, però, Lo Celso ja s’ha erigit en un dels ídols del Villamarín, que es frega els ulls en veure com el seu club es pot quedar amb el 80% dels seus drets per només 25 milions d’euros. “Té qualitat, visió de joc, canvi de ritme i olfacte. Ho té tot per triomfar en un equip que practica el joc del Betis”, afirma Gabriel Calderón, que com Lo Celso va jugar al PSG i al Betis, tot i que en l’ordre invers. “Pot jugar més endarrerit o més a prop de l’àrea, on destaca més”, hi afegeix Calderón. “A París em van fer jugar d’interior o de pivot, mentre que a Rosario Central era mitjapunta. En totes les posicions intento millorar dia rere dia”, va opinar en arribar a Sevilla un Lo Celso que, com altres jugadors tècnics, des del seu aterratge a l’elit ha hagut d’adaptar el seu físic esquifit a un futbol on cada vegada predomina més el potencial físic. “En els meus inicis vaig patir una mica, ja que el meu físic no acompanyava i em vaig veure a la banqueta”, va recordar en una entrevista quan encara era canalla.

Tot i haver de guanyar-se les garrofes en una plantilla amb tanta competitivitat com la del PSG, el curs passat Lo Celso va aconseguir acumular força minuts, cosa que el va dur a la llista de Sampaoli per al mundial, on va deixar anar una frase que a l’Argentina va fer parlar molt, i més quan es va saber l’interès del Barça per Lo Celso: “Veure jugar Messi t’omple els ulls de futbol. M’agradaria compartir amb ell moments damunt de la gespa.” Malgrat el seu creixement, però, durant la pretemporada va rebre una notícia nefasta, en comunicar-li Tuchel, el nou tècnic del PSG, que no comptava amb ell. La notícia va provocar ràpidament que el nom de Lo Celso sonés per a clubs com el Barça, el City, el United, l’Inter, la Roma o la Juventus, i precisament per això va sobtar tant que l’últim dia de mercat l’argentí acabés reforçant el Betis, un equip de nivell inferior respecte als esmentats, en un gran moviment als despatxos de Serra Ferrer. “Tot es va allargar per les reticències del PSG a deixar-me sortir, però no m’ho vaig pensar gaire. El Betis és un club amb història que jugarà l’Europa League i que practica un joc que m’agrada. Ara vull tornar tota l’estima que m’han transmès”, va afirmar el jugador durant la seva presentació. I ho està complint.

Cap pas en fals

“Quan tenia 15 anys el va voler l’Everton, i després dos grans clubs més, però vaig fer-li veure que el millor era que abans d’anar a Europa fos important al Rosario Central”, va recordar fa poc Juan Lo Celso, el pare i representant del jugador. I és que el migcampista és una d’aquelles perles que fa molt i molt de temps que sonen per a futures estrelles mundials, una aura que sense un bon assessorament podria haver fet anar en orris una carrera d’èxit.

Després de destacar en diversos tornejos de joves talents, el Mono va ser captat per Rosario Central, el club del qual era aficionat des de ben petit, quan només tenia 14 anys, per encetar el seu camí imparable al primer equip, on jugava el seu ídol i mirall, Di María, amb el qual acabaria jugant a París. I seguint els consells del seu pare, Lo Celso es va esperar fins al gener del 2017 per fer el salt a Europa, després d’acumular 57 partits amb els canallas. El seu destí va ser el totpoderós PSG, que va pagar 16 milions pel 80% dels seus drets. L’enorme competitivitat d’una plantilla farcida d’estrelles i l’estrany criteri de Tuchel van capgirar el seu destí, i el van obligar a fer un pas enrere en la seva carrera. I al Villamarín, és clar, estan encantats amb l’arribada del Mono, un luxe inesperat que no ha trigat a posar damunt de la taula tot el seu repertori de trucs de màgia. I és que amb només 22 anys Lo Celso continua tenint un futur extraordinari al davant.

25
milions d’euros
haurà de pagar el Betis l’estiu que ve si vol aconseguir el 80% dels drets de Lo Celso.
3
gols
ha marcat Lo Celso amb el Betis, tots tres a l’Europa League.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)