Barça

Coutinho, assenyalat

El seu mal partit al Ciutat de València, tot i el gol, i les dures declaracions de Jon Aspiazu situen Philippe Coutinho al banc dels acusats

El brasiler està a anys llum de la bona versió que va oferir la temporada passada i se li retreu certa falta de personalitat

Els diners no sempre fan la felicitat. Exemples pràctics: Nikola Vukcevic, el traspàs més car de la història del Llevant, ni tan sols va entrar en la llista per jugar dijous contra el Barça. Cap sorpresa dintre de tot. El montenegrí només ha jugat quatre partits com a titular en els últims cinc mesos. Philippe Coutinho, el fitxatge més car de la història del Barça, sí que va estar damunt la gespa del Ciutat de València, però el seu partit no va estar ni molt menys a l’altura dels 160 milions que va pagar el Barça ara fa poc més d’un any. Ni el seu partit contra el Llevant, en concret, ni la seva temporada, en general.

Coutinho, que en la recent golejada del Barça al Ciutat de València havia participat només 12 minuts, tornava dijous a la titularitat després de tres partits consecutius com a suplent –no era titular des de la visita del Tottenham al Camp Nou– i ho feia, a més, en un estadi de dolç record en l’aspecte personal, perquè allà la temporada passada va marcar tres gols. El seu únic hat-trick amb la samarreta blaugrana. Però poc té a veure aquell Coutinho endolcit del mes de maig del curs passat amb el Coutinho trist d’ara. Els tres gols del brasiler d’ara ja fa uns mesos en la seva anterior visita al camp del Llevant sí que van servir pel seu lluïment personal, però no van tenir cap incidència real en els punts perquè el Barça va perdre allà el famós rècord d’imbatibilitat (5-4). El gol de penal de Coutinho de dijous, curiosament, va tenir un efecte invers. Capricis del futbol. Coutinho va tornar a marcar al Ciutat de València i aquest gol tampoc va servir per evitar la derrota del Barça, és cert, però sí que dona moltíssima vida a l’equip de cara al partit de tornada al Camp Nou d’aquesta pròxima setmana. És un gol que deixa absolutament oberta l’eliminatòria. En canvi, el gol, a títol individual, no salva Coutinho. El partit del brasiler contra el Llevant va ser dolent, impropi d’un futbolista del seu talent i estatus mundial.

Del Ciutat de València van sortir molts noms retratats a la foto. Certament, el paper de joves com ara Miranda i Chumi no va ser bo. Tampoc el partit de Malcom. Però, per preu i per la seva dimensió com a futbolista, és a homes com ara Philippe Coutinho a qui se’ls ha d’exigir responsabilitats en aquest tipus de partits.

Els núvols grisos presagiaven tempesta ja abans de l’inici del partit. En la prèvia, Jon Aspiazu, ajudant de Valverde, es va posar l’uniforme de policia dolent i va sorprendre amb unes dures declaracions a Gol, als antípodes del to conciliador al qual ens té acostumats Ernesto Valverde: “Coutinho no està al mateix nivell que la temporada passada.” “Dembélé li ha passat una mica per sobre”. Ras i curt. Sense mitges tintes. Aspiazu no erra en el seu diagnòstic però sí que sorprèn que la crítica surti del cos tècnic. Inusual.

El partit de Coutinho no va fer res més que ratificar aquelles paraules. Va marcar, sí, però poc més. El gol de penal i la seva passada a Malcom a l’espai per deixar-lo sol davant d’Aitor Fernández, que el seu compatriota va malbaratar, va ser el més destacat de l’exjugador del Liverpool. Coutinho va estar erràtic en l’associació, una de les seves millors virtuts, va pecar d’individualisme en moltes accions i va abusar del xut des de fora de l’àrea tot i no tenir línia clara de tir. Ansiós i trist. Coutinho ha perdut el somriure. Va marxar de l’estadi del Llevant sent el futbolista que més pèrdues de pilota va cometre (8). I el més important, ni rastre del seu lideratge. I en aquest sentit, plou sobre mullat.

Tot el geni que sí que va demostrar, per exemple, un home com ara Arturo Vidal, no el va posar Coutinho. No té aquest perfil. És un bon complement quan està acompanyat de líders, però no té veu de solista. Això va quedar palès i ja se li va recriminar per exemple quan Leo Messi va estar lesionat. Durant l’absència de Messi, l’equip va quedar orfe del gran líder i allà va quedar clar que el brasiler no està fet per assumir aquest rol concret. Gol contra el Real Madrid, important sí, però poc més. Tot l’esperit que va aportar Luis Suárez en aquells partits concrets no el va aportar Coutinho. L’uruguaià va ser transcendent; Coutinho, no.

Aquesta segona temporada no està sent senzilla per al futbolista. Sense lloc en la línia d’atac i sense lloc en la línia de mitjos. Qui ho hauria dit fa uns mesos enrere. En atac, com admetia el mateix Aspiazu, Dembélé s’ha guanyat la confiança de Valverde a còpia de gols. El francès compleix a la gespa tot i el seu tarannà díscol fora dels terrenys de joc. A la zona ampla, Rakitic continua sent indiscutible i l’aparició d’homes com ara Arthur, primer, i Arturo Vidal, després, han deixat Coutinho en un claríssim segon pla. L’adaptació d’Arthur ha estat excel·lent i l’orgull i el caràcter competitiu d’Arturo Vidal han propiciat que el xilè hagi passat d’un rol de figurant a ser protagonista. Vidal va fer un clic després del seu gol contra el Madrid i Coutinho hauria de fer el mateix. Li convé un reset, al brasiler. No és el mateix que era abans i la seva lesió al bíceps femoral de la cama esquerra que es va fer en el partit contra l’Inter de Milà tampoc l’ha ajudat.

Els números de Coutinho no enganyen. Ara mateix hi ha nou jugadors de la plantilla que han jugat més que ell en la lliga. Ha perdut incidència respecte a la temporada anterior. La temporada passada, entre finals de gener i maig, va jugar més de 1.300 minuts en la lliga –la Champions no la podia jugar– i en canvi aquest segon any, d’agost a gener, ha jugat només 931 minuts en el campionat estatal. Vuit gols en la lliga en la segona volta del curs passat, quatre gols ara a falta només d’una jornada per acabar la primera volta de la lliga 2018/19. O deu gols la temporada passada entre lliga i copa, respecte als sis gols d’aquest curs sumant una competició més com és la Champions League.

En la lliga ha estat titular en només 9 dels 16 partits que ha jugat. La temporada passada va ser titular en 16 de 18 en només mig any.

POCS MINUTS

3
titularitats
només en l’últim mes i mig de competició. 3 cops en els últims 8 partits oficials.

LA DADA

8
pilotes perdudes
al camp del Llevant. El futbolista del Barça que més en va perdre.

NÚMEROS A LA BAIXA

Aquest any ha estat titular en nou partits de lliga. El curs passat ho va ser en 16 de 18

LA LLOSA DEL PREU

Al culer li costa digerir que es paguessin 160 milions per un home ara suplent


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dembélé agita, Messi resol

El Barça inicia la segona volta de la lliga amb una victòria contra el Leganés, gràcies a la millor versió de Dembélé i a la intervenció d’un Messi que en va tenir prou amb menys de mitja hora

La mala notícia de la nit: l’esquinç del francès al seu turmell esquerre

Barcelona
 
El protagonista
Ousmane Dembélé

Només la lesió el va aturar

barcelona
 

Aleñá destaca en la seva estrena de titular en lliga

barcelona
 
Ernesto Valverde
Tècnic del Barça

“Es protesta tot, però el gol de Suárez és molt clar”

BARCELONA
 

Suárez continua enfilant-se entre els grans artillers

BARCELONA
 

Dembélé té un esquinç al turmell esquerre

barcelona
 

El Barça pateix però suma els tres punts contra el Leganés (3-1)

BARCELONA
 

Que es noti que n’han après

BARCELONA
 

“Començar bé la segona volta és fonamental”

BARCELONA