Barça

El punt de mira desviat

La manca d’encert de cara a gol impedeix a un Barça una mica millorat guanyar a Lió i haurà de sentenciar l’eliminatòria en el perillós partit de tornada del 13 de març al Camp Nou

Sergi Roberto va ser titular al mig del camp quan tothom pensava en Arturo Vidal i Ter Stegen va tornar a aparèixer amb dues intervencions de mèrit a xuts d’Aouar i Terrier

El Barça marxa de Lió amb un resultat perillós de cara a la tornada del 13 de març. Un empat sense gols sempre ho és. Perquè si te’n fan un a casa ja n’has de fer dos. I te’l poden fer. Perquè l’Olympique té bons i perillosos jugadors al davant i al Camp Nou ja disposarà de Fekir, el seu millor home i que ahir no va poder jugar per sanció. El Barça no es mereixia l’empat pels mèrits fets al Groupama contra un Olympique que va anar de més a menys i que va saber sobreviure a l’assetjament al qual un Barça una mica millorat respecte als últims partits el va sotmetre durant gairebé tot el partit. Només la falta de punteria en la definició va impedir que els blaugrana puguin afrontar la tornada amb més tranquil·litat i trencar la mala ratxa fora de casa en eliminatòries de Champions.

Va ser una cantarella recurrent que una de les claus de la desfeta de Roma va ser la falta d’un migcampista de perfil més físic i dur que pogués frenar les envestides dels rivals en els partits lluny del Camp Nou. Un argument que també van comprar els pesos pesants de la plantilla, que van reclamar aquesta figura de cara a aquesta temporada. No ho va fer tant Ernesto Valverde i contra l’Olympique de Lió va quedar demostrat. Tothom apostava que Arturo Vidal ocuparia segur una plaça al mig del camp en el retorn de la Champions, però el tècnic va decidir que fos Sergi Roberto qui jugués com a interior per quart cop aquesta temporada i, precisament, com en aquell partit fatídic a Roma. Tota una declaració d’intencions. Pel que fa a la resta de l’onze, va ser l’esperat, amb Dembélé de nou titular i amb Umtiti, que tornava a casa, a la banqueta.

L’aposta per Sergi Roberto al mig del camp va servir perquè el Barça guanyés una mica més de futbol que en els últims partits en la zona de creació i l’equip més paciència a l’hora d’elaborar les jugades. Sense excel·lir, la millora va ser destacable i es va poder veure un Barça més recognoscible i amb més actitud que hauria pogut marxar al descans amb un resultat favorable si no fos perquè va fallar la punteria a l’hora de fer l’última rematada i va faltar una mica més de clarividència en alguna presa de decisions en moments clau. En va tenir dues Dembélé, la primera al cap de 24 segons, però el seu xut va anar massa desviat i en una altra en què ho va fer tot bé es va topar amb Lopes. Messi també va acabar desesperat amb ell mateix perquè va ser especialment erràtic en definicions que no sol fallar. Com ara en el llançament d’una falta molt centrada i a prop de l’àrea o en una rematada entrant des del darrere després de la clàssica jugada amb Alba per l’esquerra. Rakitic també va rematar desviat després d’una bona jugada col·lectiva. De Luis Suárez, ni rastre. L’uruguaià va ser lent i erràtic.

Ja se sap que la Champions no sol perdonar i l’Olympique de Lió, sense portar el pes del joc, també s’hauria pogut avançar en dues magnífiques ocasions; la primera en un xut d’Aouar que Ter Stegen va enviar a córner després d’una fantàstica estirada, i en una fuetada de Terrier des de fora de l’àrea, però el porter alemany va tocar la pilota amb la punta dels dits per enviar-la al travesser. El Barça era millor però el partit era perillós perquè els francesos podien fer mal en jugades a pilota aturada o també a camp obert en algun contraatac. Els seus millors homes clarament estan de mig del camp cap endavant.

La segona meitat va començar amb un xut enverinat de Depay que va marxar vorejant el pal però la tònica del partit era la mateixa. El Barça arribava amb certa facilitat pels volts de l’àrea de l’Olympique de Lió però decebia a l’hora de rematar i els francesos posaven la por al cos dels blaugrana en contraatacs ràpids. Valverde va començar a fer canvis i va fer entrar Coutinho per Dembélé. El brasiler es va associar bé amb Alba en una gran ocasió desaprofitada per Luis Suárez després d’una centrada del lateral. Va rematar a fora quan estava tot sol dins de l’àrea.

I poc després no va arribar per poc a una altra centrada perillosíssima d’Alba. Coutinho també va posar a prova Lopes amb un xut llunyà i fins i tot s’hi va atrevir Jordi Alba. Els blaugrana assetjaven l’Olympique però el gol se’ls resistia. Valverde hi va posar pulmons i arribada amb Arturo Vidal, que va entrar per Sergi Roberto, per no frenar el setge, al qual Busquets també es va sumar amb un xut. Messi va tenir l’última en el llançament d’una falta, però la pilota va anar a la barrera. L’Olympique, físicament i mentalment, però, va resistir. Caldrà sentenciar al Camp Nou.

MILLORA

El joc del Barça, sense excel·lir encara, va ser millor que en els últims partits

ENSURTS

Ter Stegen es va lluir en un xut d’Aouar i en un altre de Terrier que va anar al pal


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosell, absolt

La defensa de l’expresident del FC Barcelona assegura que el tribunal ha assumit tot el seu relat i valorarà demanar responsabilitats per la presó preventiva de 21 mesos quan la sentència ja sigui ferma del tot

barcelona
 

Aleñá treu el cap

BARCELONA
 

El títol de lliga haurà d’esperar fins dissabte

barcelona
 

L’Atlético guanya i ajorna el títol de lliga del Barça

barcelona
 

Sandro Rosell, absolt

barcelona
 

A punt per a la celebració

Vitòria
 
El protagonista
Carles Aleñá

Golàs per celebrar la diada

BARCELONA
 
Ernesto Valverde
Entrenador del Barça

“No són definitius però sí punts molt importants”

vitòria (enviat especial)
 

Luis Suárez, infal·lible des del punt de penal

barcelona