Barça

El protagonista

Samuel Umtiti

Amb el Lió al cor

Tot i tenir pocs números de ser titular, Samuel Umtiti ha aconseguit superar els seus problemes al genoll i aspirar a jugar contra el Lió, el club en el qual es va formar i del qual és confés seguidor

El central d’origen camerunès va fitxar pels ‘gones’ amb només nou anys i, tot i marxar al Barça sent molt jove, va arribar a ser un dels capitans del primer equip

Tan bon punt la sort va encreuar els camins del Barça i de l’Olympique de Lió en els vuitens de la Champions, Samuel Umtiti va agafar un calendari i va encerclar de color vermell els dies 19 de febrer i 13 de març. El pronòstic de la seva lesió al cartílag del genoll esquerre no era bo, però devia fer tot el possible per enfrontar-se per primer cop al seu exequip, on conserva molts amics i del qual n’és un confés seguidor. En l’anada, tot i no jugar, Big Sam va aconseguir estar a la banqueta de l’estadi dels Lumières, un camp que ell mateix va inaugurar, el 9 de gener del 2016, en un partit contra el Troyes, quan ja era un dels referents dels gones, al costat de Tolisso, Gonalons i Lacazette. I ara, gairebé un mes després del seu retorn a les convocatòries, temps en què el central ha acumulat 180 minuts, i mostrant una millora constant, Umtiti ja somia en jugar dimecres contra el Lió, encara que sigui una estona, ja que es dona per fet que Piqué i Lenglet formaran la parella inicial. “Estic molt agraït al Lió i especialment a Jean-Michel Aulas [el president del club]. Ell sempre ha sabut que el Barça era el club dels meus somnis i m’ha animat a venir aquí”, va explicar el dia de la seva presentació com a nou jugador blaugrana, en una clara demostració que marxava de casa agraït, conscient de tot el que li havia donat el Lió. “No em separo de l’Olympique, no esborro els 14 anys de la meva vida i no deixo casa meva. L’OL és un sentiment, humilitat, treball, una família. Me’n distancio geogràficament, però seré un gone per sempre. Me’n vaig com el fill que va a complir el seu somni, amb la il·lusió de tornar a la terra”, va escriure Umtiti el dia del seu adeu.

El jove veterà

Després de jugar quatre anys a l’equip del seu barri, el Ménival, Samuel Umtiti va fitxar pel Lió el 2002, quan un observador dels gones va quedar enlluernat per la qualitat d’aquell potent jugador de gran gambada que llavors era davanter centre. No va trigar, però, a passar al centre del camp, i un dia, i per la lesió d’un company, el seu entrenador el va fer jugar de central. “De més jove era un davanter molt tècnic i amb gran visió”, va explicar una vegada el seu germà Yannick. Aquella decisió possiblement va fer que l’OL perdés un bon davanter, però a canvi va guanyar un central extraordinari, un monstre de l’anticipació capaç d’aprofitar la seva qualitat per nodrir de sortida de pilota l’equip. El 2011, i amb només 18 anys, Big Sam –com l’anomenen els companys per idea d’Evra– ja va fer la pretemporada amb el primer equip, i després de debutar oficialment en un partit de copa, uns mesos després Rémi Garde li va permetre disputar els seus primers minuts a la lliga. “Teníem problemes defensius i el club es va posar a buscar un central. Feia temps que el seguia de ben a prop i vaig dir a la directiva que era absurd gastar-se els diners tenint al club Samuel”, va explicar Garde. I Umtiti no va trigar a convertir-se en titular indiscutible, fins al punt que en menys de tres anys ja va celebrar el seu partit número 100 amb el Lió. “Amb 22 anys semblava que en tenia 30. Ja era un dels capitans, un líder capaç de manar els companys, un Mascherano en potència”, va afirmar el 2016 Sergi Darder, que va compartir vestidor amb un Umtiti que als 16 anys ja era capità de la selecció sub-17 francesa. I és que Big Sam sempre ha demostrat tenir una gran personalitat. El 2015, per exemple, va rebre la visita de Roger Milla, llegenda del futbol camerunès, que va proposar-li jugar amb els lleons indomables, tenint en compte que Umtiti va néixer al Camerun. L’argument de Milla va ser clar i directe: “Amb França mai jugaràs un mundial.” El central, però, va refusar l’oferiment. “He crescut a França, m’he format aquí i he jugat amb ells en totes les categories inferiors”, va argumentar. I tres anys després, va aixecar la copa del món de Rússia.

Amb un rendiment tan alt i amb tanta progressió, era evident que tard o d’hora els gegants d’Europa començarien a fer cua per mirar d’aconseguir els serveis de la perla del Lió, però el 2015, i amb unes quantes ofertes damunt de la taula, Umtiti va ser fidel al seu club i va renovar el seu contracte. Només va posar una condició, que si en un futur el Barça picava a la porta, el Lió li facilitaria una sortida. I va arribar el curs 2015/16, la de l’estrena del flamant estadi dels Lumières que acabaria amb la celebració de l’Eurocopa de França. Umtiti va tornar a completar una gran campanya i a la primavera va rebre la trucada somiada. Jean-Michel Aulas va complir la seva paraula i va permetre que el central marxés al Barça a canvi de 25 milions, una xifra que poc després es podria haver multiplicat, quan Umtiti va passar de quedar-se fora de la llista per a l’Eurocopa a no només ser escollit per les lesions de Zouma i Mathieu, sinó a ser uns dels pilars dels blues. Dos anys i mig després, l’enterrador de Ménival, com el coneixen al seu antic barri, ja aspira a enfrontar-se per primer cop al seu exequip. Ja se sap que quan a Big Sam se li fica una cosa entre cella i cella ho fa tot i més fins aconseguir-ho.

170
partits
va disputar Umtiti amb la samarreta del primer equip de l’Olympique de Lió.
14
anys
va estar vinculat al Lió Umtiti, que era davanter quan va aterrar al club.
25
milions d’euros
va invertir el Barça per aconseguir els seus serveis.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.