Barça

Passadís OK, Dembélé KO

El campió de lliga torna de Balaídos amb una derrota intranscendent i amb el peatge important de la lesió als isquiotibials de Dembélé amb vista a la batalla d’Anfield

La punteria de Maxi i el lideratge d’Aspas decideixen en un partit que era una final per al Celta

Mana Anfield. Ras i curt. És així. El Barça es juga dimarts a Liverpool tornar a una final de la Champions quatre anys després. Espera la “copa linda y deseada”. El 3-0 del Camp Nou en el primer assalt de les semifinals aplana indiscutiblement el camí cap al Wanda, però els equips de Klopp no són dels que acostumen a regalar res. Aquest Liverpool no ho farà. Aquest Liverpool et mira a la cara, i si ensuma sang, mossega sense contemplacions. El Barça ho sap i el malson de fa un any a Roma fa estar encara més alerta de cara al segon capítol de l’eliminatòria. Qualsevol precaució serà poca. Ernesto Valverde té un màster en prudència en aquest sentit. Mai s’ha desviat del camí de la cautela. Ni en cap roda de premsa, ni en cap compareixença pública. Sempre analític, fred i calculador. Sempre respectuós. Sempre prudent i tranquil. Aferrat sempre a les seves matemàtiques i a la calculadora. Tothom fa temps que veia campió de lliga aquest Barça. És igual. Ell no ho ha admès fins que va veure Messi aixecant el trofeu fa una setmana contra el Llevant. Ell és així. Però ni un ésser cautelós per excel·lència com ell escapa de la impressibilitat de l’infortuni. Futbol. El Barça podia perdre ahir a Balaídos. No passa res. Però l’única cosa que no podia passar és el que va passar. Perdre Dembélé per a la batalla d’Anfield és un pecat.

El Barça va sortir ahir a la gespa de Balaídos amb un onze totalment atípic. La convocatòria del dia abans obria la porta de bat a bat al pla C. Luxes de campió. Amb la lliga guanyada, el Barça es pot permetre focalitzar l’atenció en allò que importa. I el que importa ara és la Champions. El context va determinar l’alineació. Només Arthur i Dembélé van repetir respecte a l’onze del Llevant. El primer no va estar bé. Massa pèrdues actuant en el rol de Busquets. Però el nom propi del partit no va ser ell. Va ser Dembélé. I això que va durar només cinc minuts damunt el terreny de joc. La seva lesió, la pitjor notícia amb la qual el Barça ha tornat de Vigo. El francès va tornar a lesionar-se muscularment. Té una lesió als isquiotibials de la cama dreta. Càstig sever a una de les dues concessions que es va permetre Valverde en la pissarra. Mala sort. I alguns potser diran: massa imprudent.

El campió de lliga va perdre Dembélé i va perdre el partit. El futbol és intensitat. I ahir hi havia un equip que es jugava la permanència i un altre equip que no s’hi jugava absolutament res. És fàcil entendre des d’aquest prisma, doncs, qui va sumar els tres punts. El Celta va ser millor. Va avisar primer amb un gol del central Néstor Araujo en la sortida d’un córner que va ser anul·lat pel VAR per fora de joc (50’). Però el gol dels de Fran Escribá era qüestió de temps. I més si al davant tens dos autèntics devoradors del gol com Maxi Gómez i Iago Aspas. Ells han liderat aquest Celta durant tota la temporada i ho van tornar a fer ahir. L’uruguaià va fer l’1-0 en el 67’ i Aspas, de penal, va rematar la feina en el 88’. Aspas va fracassar a Liverpool, però a Vigo s’ha guanyat la immortalitat. El Celta, virtualment salvat.

Riqui Puig i Aleñá van ser els únics brots verds del Barça ahir a Balaídos. La derrota no pot diluir que el Barça va jugar amb un mig del camp governat per canalla. Arthur-Aleñá-Riqui Puig. Joventut al poder. Goig. Aleñá va estar bé en l’associació i Riqui Puig és un cas a banda. Un paio sense complexos. No coneix la paraula vergonya. Poc va fer el Barça ahir a Vigo, però tot va néixer de les seves botes. També l’oportunitat més clara del Barça en el partit. Riqui Puig va robar la pilota a Lobotka en zona perillosa per al Celta, va aixecar el cap i va decidir per a la incorporació de Wagué, però el xut del senegalès el va aturar amb encert Rubén Blanco (40’).

Poc més va fer el Barça en atac. Sense Messi i Luis Suárez no hi ha paradís. Amb Boateng, almenys aquest Boateng actual, poques alegries futbolístiques.

Espai també per a la litúrgia ahir a Balaídos. Menció especial al passadís de campió que els jugadors del Celta van brindar a l’inici del partit al Barça. Els actors secundaris i els figurants que també formen part del repartiment d’aquest Barça campió de lliga van acaparar flaixos i van passar per la catifa vermella. Les estrelles de la pel·lícula, a casa, reservades per a Anfield.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bartomeu: “La violència tampoc és la solució”

Just després que es fessin públiques les sentències als presos polítics, el FC Barcelona va manifestar que la presó no era la solució i reclamava un diàleg entre els governs espanyols i català...

barcelona
 

El Barça millora des de la defensa

BARCELONA
 

De Jong, un jugador de qui tothom s’enamora

barcelona
 

El Barça manté el seu idil·li amb el gol

barcelona
 

El trident s’ho passa bé

Eibar
 

Gol, treball i assistències

barcelona
 
E. Valverde
Entrenador del Barça

“Hem jugat molt bé. A Ipurua es pateix molt”

BARCELONA
 

Noranta minuts de Samuel Umtiti en plena forma

BARCELONA
 

Còmoda victòria amb tres gols del trident

barcelona