Barça

VLADIMIR SMICER

EXJUGADOR DEL LIVERPOOL

“Ara són 45 minuts més, però el problema és Messi”

El txec va ser fonamental en una de les remuntades més èpiques que recorda la Champions, en la final contra el Milan l’any 2005

“Al descans, hi va haver cinc minuts de silenci. Després Benítez ens va aixecar l’ànim”

Sis anys vestint de ‘red’
Vladimir Smicer, retirat des del 2009, viu a la República Txeca, on treballa per la federació del seu país, però va sovint a Liverpool, on ha defensat la samarreta dels veterans del club i on sempre rep una càlida benvinguda després d’haver disputat sis temporades (1999-2005) a Anflield
Quan van fer falta a Messi, vaig pensar que no podia xutar, que era massa lluny. Però aquest jugador és indefensable

El Liverpool va veure la llum quan la nit d’Istambul era més fosca, quan els seus futbolistes ja havien començat a assumir una derrota incontestable. De la resignació va néixer un sentiment de punt d’honor desbordant i de la passió turca d’aquell 25 de maig del 2005 ningú a Liverpool ha oblidat la contribució de Vladimir Smicer (Decin, República Txeca, 1973), autor del segon gol per remuntar-li un 3-0 al Milan en tan sols 45 minuts i responsable d’executar l’últim penal red que va besar la xarxa en una tanda de penals inoblidable

En cap moment va donar per perduda aquella final?
I tant. Fent cap al vestidor, al descans, la sensació era que allò s’havia acabat. I amb un sentiment de ràbia enorme, perquè no crec que el 3-0 fos reflex del que passava sobre el terreny de joc. Amb l’1-0 vam reclamar un penal que era i el Milan ens va penalitzar massa..
Recorda aquell vestidor, al descans?
Va haver-hi cinc minuts de silenci, en què ni tan sols ens miràvem, tothom amb el cap a terra, sense resposta. Però després Rafa Benítez es va posar a parlar, ens va dir que no podíem deixar tirats milers d’aficionats que havien vingut fins tan lluny, que intentéssim marcar un gol i vejam què passava, ens va aixecar l’ànim.
Tot va ser un tema de moral?
També va ajustar coses, Benítez va estar bé. Kaká estava jugant molt lliure, va decidir incloure Hamann al mig del camp i els vam poder controlar molt millor. Vam jugar molt més còmodes i a partir d’això va arribar el que semblava impossible.
La seva millor nit com a professional?
Pel que fa a clubs, segur. Amb la selecció també vaig viure coses que no oblidaré, però amb un club aquella nit va ser el màxim. Tant jo com Milan Baros vam ser els primers futbolistes de la República Txeca a guanyar la Champions League, una dada que crec que parla per si sola.
Va executar el quart penal de la tanda. L’últim que va entrar abans de l’errada definitiva de Xevtxenko. Com és sentir-se sota la mirada del món?
Només em repetia una cosa: l’has de marcar, l’has de marcar, l’has de marcar. Ja sabia que aquell estiu deixava el Liverpool, per la qual cosa era la darrera cosa que faria amb aquella samarreta. Seria recordat per sempre per allò, passés el que passés.
I va ser gol...
Aquell dia em vaig guanyar l’afecte de la gent per sempre, diria. Ara quan vaig a Liverpool tothom em recorda aquella nit, constantment. Aquell grup de futbolistes sempre tindrem un lloc especial entre els aficionats del Liverpool.
El Liverpool és davant la necessitat d’una altra remuntada. Més fàcil o més difícil?
L’única cosa positiva que veig és que aquesta vegada tenim 90 minuts per capgirar-ho, el doble que l’any 2005. Però hi ha un problema diferent, que és Leo Messi. Em costa imaginar un partit en què ell no faci res durant 90 minuts. Ha de ser un partit massa perfecte, intentar marcar gols, però alhora no concedir-ne contra un futbolista quasi indefensable. I ho va demostrar a l’anada, desencadenant la jugada del segon gol i provocant una falta que va ser increïble, de geni absolut. En aquell moment vaig pensar que era massa lluny, que no podia xutar de cap manera. Doncs mira... És el millor futbolista de la història del futbol amb diferència sota el meu punt de vista.
Vostè va dir el 2005 que creia molt en el destí. El Liverpool de Klopp està predestinat a quedar-se a les portes de tot?
Ha de ser frustrant perquè treballen per guanyar títols. És un equip que ha millorat molt i que ha fet mèrits per merèixer millor sort. A Barcelona, per exemple, crec que va fer un partit fantàstic, però no el van acompanyar els detalls. Mané va tenir l’1-1 que hauria pogut canviar el partit. No ha de ser fàcil lluitar contra aquesta sensació que ho estàs donant tot per obtenir un resultat que no arriba.
Anfield pot intimidar el Barça?
És difícil, perquè són futbolistes amb una experiència notable. Dependrà molt de com vagi el partit, de si el Liverpool és capaç de marcar aviat. Si això s’esdevé, Anfield és un estadi capaç de construir moments màgics, té molta ànima. Per sort seré a l’estadi i tinc ganes de viure aquesta atmosfera tan especial que es genera, però sent realistes és complicat que jugadors de la talla dels del Barça puguin encongir-se.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aconsegueixen sobreviure

El Barça, després d’empatar contra una millor Real Sociedad i abans del clàssic, podria deixar avui de ser líder si el Madrid guanyés a Mestalla

Griezmann i Suárez remunten el gol d’Oyarzabal, Isak empata i l’àrbitre no assenyala un penal clar sobre Piqué en el temps afegit

S. Sebastià
 
El protagonista
Antoine Griezmann

Una altra genialitat per obrir la llauna

sant sebastià
 

Queixa formal del Barça per l’arbitratge a Sant Sebastià

BARCELONA
 

Reapareixen Jordi Alba i Semedo

sant sebastià (E. ESpecial)
 

Bartomeu enviarà una carta a Rubiales per queixar-se del VAR

Sant sebastià (e. especial)
 

El Barça deixa escapar els tres punts contra la Real després de remuntar (2-2)

Sant sEBASTIÀ
 

Examen previ al clàssic

BARCELONA
 

“Ens pressionaran a dalt, serà un partit dur”

BARCELONA
 

El clàssic, amb més controls

barcelona