Barça

De menys a més, i a la pròrroga

Barça 4 valència 2

BARÇA:Ramallets, Cheché Martín, Gustau Biosca, Seguer, Gonzalvo III, Bosch, Basora, Kubala, César, Vila i Manchón.VALÈNCIA:Quique Martín (Cesáero López, 118’), Suñer, Monzó, Asensi, Mir, Puchades, Gago, Pasieguito, Badenes, Buqué i Seguí.GOLS:0-1 (1’) Badenes. 0-2 (28’) Badenes. 1-2 (40’) Basora. 2-2 (72’) Vila. 3-2 (96’) Kubala. 4-2 (119’) César.ÀRBITRE:Andrés Rivero.PÚBLIC:80.000 aficionats.

El València va sortir amb les idees més clares que el Barça a la gespa de Chamartín. Van fer un futbol “lligat, apassionat i eficaç”, segons les cròniques de l’època. Poques pilotes arribaven en condicions al trident format per César, Kubala i Manchón, mentre que els valencians eren demolidors. El gol inicial de Badenes va fer mal a un Barça que va trigar a reaccionar i que es va situar amb un 0-2 en contra al cap de mitja hora.

Amb el gol de Basora tot va canviar: els blaugrana van baixar la pilota a la gespa i van treure a la llum el seu potencial. A més, una lesió d’Asensi va trastornar tot l’entramat defensiu dels valencians, que es van diluir a poc a poc. Kubala i César van resoldre en una pròrroga en què el Barça, dirigit per Ferdinand Daucík, va fer valer la seva millor condició física i qualitat. “Feia molta calor i ens ha impedit jugar més. Ens ha desconcertat el 2-0 en els primers minuts”, va analitzar Mariano Gonzalvo, més conegut com Gonzalvo III, capità encarregat d’aixecar aquella copa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.