Barça

LLUÍS CORTÉS

ENTRENADOR DEL BARÇA

“Tocaria la guitarra, si algú s’animés a cantar”

Després del desencís de la supercopa, el Barça femení busca avui a Màlaga la redempció contra l’EDF Logronyo en la final de la copa 2019/20 (17.30 h), ajornada al seu dia per la pandèmia; tercera final per a Lluís Cortés

Guanyi la candidatura que guanyi el pròxim dia 7 de març, estic tranquil amb el futur del futbol femení

L’última final de la supercopa entre el Barça i l’Athletic a La Cartuja va deixar una imatge simpàtica fins i tot per a la decebuda parròquia culer. La trompeta d’Asier Villalibre ja és història del futbol. El Barça femení juga avui a la Rosaleda la final de copa pendent del curs 2019/20 contra el Logronyo (17.30 h, Esport 3, Barça TV, Teledeporte, Footters), ajornada al seu dia per la Covid-19. Serà la tercera final per a Lluís Cortés (Balaguer, 1986). L’entrenador blaugrana no promet música. La seva guitarra acústica queda reservada per al dia que aquest Barça guanyi l’anhelada Champions. I llança un repte: busca veus.

Logronyo-Barça, 0-2. Fa just una setmana. Suma o resta, aquest precedent tan recent, a l’hora de preparar la final?
El partit de lliga a Logronyo no va ser fàcil. Gespa artificial, pluja, vent... i un resultat ajustat. És el rival de lliga contra qui hem guanyat per menys gols aquesta temporada i això ens hauria d’ajudar a no relaxar-nos de cara a la final. Suma.
Mentalment l’equip està advertit pel disgust de la supercopa contra l’Atlético de Madrid...
Tots coincidim que aquell resultat contra l’Atlético es produiria una vegada de cada deu tenint en compte aquell context concret. Vam crear més de vint ocasions, el rival va trepitjar àrea en un penal i un córner, i en els penals posteriors ja sabem què va passar. Allò va ser un accident molt puntual. L’equip arriba bé. Hem jugat quatre partits gairebé seguits, contra el Real Madrid, el Llevant, el Logronyo i el Betis, i les sensacions han estat bones. Ens hem sentit còmodes i afrontem la final amb garanties.
Setze victòries seguides en la lliga, el rècord del club, és la carta de presentació que tot entrenador voldria abans d’una final.
Té molt mèrit. I a vegades em sap greu que la gent ho normalitzi i que el dia que guanyem només per 0-2 sembli que hàgim fet un mal partit. És molt difícil fer el que estem fent en el futbol actual, amb una lliga tan competitiva.
Li resulta estrany pel que fa a preparació jugar ara la final de copa de la temporada anterior?
En un any excepcional com va ser el 2020 hi ha mesures excepcionals. Volem el títol per tancar una temporada 2019/20 que, tot i la pandèmia, va ser molt bona.
Pamela Tajonar hauria pogut guanyar la copa amb el Barça i ara la pot guanyar amb el Logronyo.
És una de les grans curiositats d’aquesta final, sí. Va ser la nostra portera el curs passat en la competició de copa i ara serà la nostra rival. És l’única que pot sortir guanyant: si guanya el Logronyo, és evident, i si guanya el Barça també es pot sentir el títol una mica seu perquè ens va ajudar a arribar a la final.
Guitarra acústica, espanyola o elèctrica?
En tinc una de cada. Ara, aquí al domicili de Sant Feliu, tinc l’acústica només. Tocar la guitarra és una teràpia d’aïllament, una bona manera de relaxar-me, desconnectar i no pensar en futbol durant 24 hores.
Veurem Cortés emulant Asier Villalibre si el Barça guanya la copa? O ho reservem per a la Champions?
[Riu] Soc una mica tímid per a aquestes coses. A la gespa segur que no. Si guanyéssim una Champions potser la tocaria en l’àmbit intern del vestidor; això sí, algú s’hauria d’animar a cantar perquè això sí que ho faig malament.
Està llançant algun repte a alguna jugadora?
[Riu] Exacte.
És un home de rutines davant una final? Jersei verd com el Tata Martino?
No. El dia de la final, quan em llevi, obriré l’armari i em posaré el que consideri aquell dia. Sí que m’agrada sortir a la gespa i visualitzar el partit, però vaja, això sempre.
Cargols a la llauna o coca amb samfaina?
No em pots posar en aquest compromís. Estimo molt la terra i la nostra gastronomia. Faria la coca d’aperitiu i els cargols després.
El 9 de gener va complir dos anys com a entrenador del Barça femení. Una lliga, una supercopa, una final de la Champions, unes semifinals... Quin balanç en fa?
Em sento un privilegiat fent aquesta feina i dirigint aquestes jugadores. El món del futbol per als entrenadors és molt volàtil. Estic molt content del rendiment de l’equip en aquests dos anys. Em fa feliç veure que les jugadores creuen en aquest staff. Senten que són millors jugadores avui que fa dos anys.
L’èxit des del lideratge amb mà esquerra...
Els lideratges més autoritaris avui en dia estan abolits o poden funcionar en uns contextos molt determinats. En el nostre cas estem intentant treballar des del minut 1 que tots tenim una vida personal fora del futbol i al final hi ha moltes situacions que has de treballar des de la globalitat de la persona. Com a entrenador has de saber gestionar totes les situacions i totes aquestes emocions, no estàs entrenant robots. La futbolista té preocupacions i inquietuds, i canalitzar bé tot això ajuda a tenir un millor rendiment.
El dia 7 de març hi ha eleccions a la presidència del club. Està tranquil pel futur del futbol femení amb el programa de les tres candidatures?
Guanyi la candidatura que guanyi, estic tranquil amb el futur del futbol femení, sí. L’aposta del club en aquest sentit fins ara ha estat clara i crec que hem fet la feina prou bé perquè ara vingui algú i pugui dir que deixa d’apostar pel futbol femení. La societat empeny i ha de ser un pilar fonamental del club. Des del punt de vista de marca és un producte que interessa seguir potenciant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)