Va ser una nit eterna, la de la vigília del partit de Corea. De ben segur que els directius del Barça no l'oblidaran. Amb el temps, passarà a ser una batalleta més entre tantes per explicar en una trobada d'amics. Avui, però, difícilment ningú desitgi a ningú altre passar el mal tràngol que va haver de suportar bona part de la plana major de l'expedició blaugrana. Se sabia que els coreans estaven empipats per la baixa de Messi. La premsa demanava explicacions a Guardiola, que les va donar de tots els colors; els promotors feien el mateix amb els directius del Barça. Retrets contra arguments. I la cosa, anava pujant de to. Una de les sales principals de l'hotel Mayfield va ser testimoni del punt més àlgid al qual, probablement, arribi mai cap negociació del Barça. La història consta de dos episodis. En el primer, els promotors del partit, enfurismats, exigien al Barça que convencés Guardiola d'alinear Messi la mitja hora que estipulava una de les clàusules del contracte ja signat. El Barça es va remetre a la jerarquia tècnica de l'entrenador i a les circumstàncies que envoltaven el jugador, cansat i amb un entrenament fet en els darrers trenta dies. Tot i això, el Barça va informar l'entrenador del que estava passant. Guardiola va dir que assumia la responsabilitat de la decisió. Els coreans van acabar la reunió amb crits. Hi va haver amenaces de tot tipus, fins i tot la d'un dels promotors de replantejar-se els seus negocis a l'Estat. De sobte, que Messi jugués o no podia afectar els llocs de treball d'empleats d'empreses coreanes a l'Estat. El grau de surrealisme va trobar sostre. Un del promotors va xutar, furiós, el cartell que anunciava el partit. Van abandonar la sala. Al cap d'uns minuts, hi van tornar i es va inaugurar el segon episodi. «Pep, baixa», van demanar a l'entrenador els directius del club. Guardiola va tornar a consultar amb Tito Vilanova i els preparadors físics el tema. Els quinze minuts que finalment va jugar Messi són el resultat d'hores de negociació i de la bona voluntat d'un cos tècnic que va donar la solució amb una entesa de mínims. Final feliç d'una pel·lícula patètica.