No era precisament la ideologia el que els unia. Les topades dialèctiques entre José María del Nido, president del Sevilla, i Joan Laporta solien produir-se per discussions de caire polític i identitari. Però alguna cosa, potser el caràcter vehement i impulsiu dels dos, els va convertir en bons amics, segons explicaven tant l'un com l'altre. Cada Sevilla-Barça establia un duel retòric entre els dos presidents. Si un el batejava com a «Lapuerta», l'altre l'anomenava «Del Niu». I després tots dos se'n reien amb un bon àpat pel mig. Però ara, Del Nido ja no té un homòleg que li rigui les gràcies. La nova directiva de Sandro Rosell vol que el canvi de direcció del club es visualitzi, i el primer viatge oficial del seu mandat va estar marcat per l'absència del president, que tampoc havia anat prèviament a la gira asiàtica. Una aposta per la discreció. També per una aparent demostració d'austeritat econòmica. Va ser el vicepresident Jordi Cardoner qui va encapçalar l'expedició acompanyat de Pilar Guinovart i Ramon Pont, dos directius de l'àrea social. La idea de la junta és que siguin els directius d'aquest àmbit els que viatgin habitualment amb l'equip per representar el Barça en les trobades amb les altres directives i amb les penyes blaugrana de tota la geografia espanyola, i que la resta només ho facin molt de tant en tant. Un canvi substancial respecte a l'etapa de Laporta. Qui sí que va acompanyar l'equip, com ja ho va fer durant la gira, va ser el secretari tècnic Andoni Zubizarreta. A pocs metres viatjava Jorge Messi, pare de Leo, que no sol formar part de l'expedició però que ahir, aprofitant que es troba aquests dies a Barcelona, va fer una excepció per veure en directe la supercopa d'Espanya. Potser per això, perquè no estava en el seu hàbitat, es va equivocar i un cop arribats a l'aeroport, es va colar en l'autobús de la premsa en lloc de fer-ho en el que porta aficionats i familiars.

Pel que fa a la plantilla, va ser la il·lusió dels joves la que va presidir aquest primer viatge. Un desplaçament de perfil baix pel que feia a noms, però de màxima intensitat si s'haguessin pogut sumar totes les expectatives que volaven dins l'avió. Jonathan dos Santos, un dels que té més possibilitats de quedar-se definitivament al primer equip, seia amb Nolito, un company del filial. Thiago ho feia al costat d'Oriol Romeu, amb el qual va disputar la final de l'últim europeu sub-19. Tots dos són candidats també a apuntalar el mig del camp si la secretaria tècnica no concreta algun fitxatge més en aquesta posició. Dels jugadors de la primera plantilla, només deu –Maxwell, Adriano, Abidal, Milito, Keita, Bojan, Jeffren, Alves, Messi i Ibrahimovic–. El suec, seriós i críptic com sempre, detecta quan és el centre d'atenció i es refugia en si mateix. Maxwell, amb qui conviu des dels anys a l'Ajax, sembla l'únic capaç de penetrar en el seu món. Els viatges i la rutina de la competició indiquen que les vacances i la voràgine dels traspassos dóna pas, per fi, al futbol.