Hi ha coses que no canvien i el Barça va aprofitar el partit de tornada de la supercopa per deixar les coses a lloc. Una exhibició futbolística per determinar que continua sent el millor equip del planeta. I quan es parla de planetes, és obligat parlar de Messi. No hi ha cap partit jugant de blaugrana en què l'argentí no exhibeixi que és un futbolista d'una altra galàxia. Dotat d'un talent sobrenatural, l'argentí va tornar a ser l'epicentre del terratrèmol que el Sevilla es va trobar a Barcelona. Acompanyat d'un equip màgic i amb cinc dels vuit campions del món en l'onze inicial –Iniesta i Villa van jugar en el segon temps, mentre que Puyol va tenir descans fins que va recollir la copa–, el Barça va tornar a ser aquella màquina de fer futbol que no ha trobat rival les últimes dues temporades. Després que Pedro aplanés el camí (el canari va començar el curs de la mateixa manera que va acabar el passat, forçant un gol en pròpia porteria), Messi va fer la resta. L'argentí fuig de debats, mai li han interessat. El seu fort és fer gols i ahir va tornar a demostrar que els genis no tenen límits. Per si hi havia dubtes i per retroalimentar la polèmica absurda que en el seu país d'origen s'encarreguen d'avivar, l'argentí va tornar a aparèixer per certificar el primer títol de l'era Rossell. I ho va fer en 20 minuts. Del 24 al 44, el temps que va trigar a marcar dos gols que convertien el Sevilla en la primera víctima propiciatòria d'un Barça que torna a recordar qui serà el rival a batre. Dos gols magnífics que deixaven clares les seves intencions i també les d'un Barça que no sap viure sense exhibicions com les d'ahir. I amb Messi sempre al davant. L'argentí va trencar les estadístiques la temporada passada. 47 gols en 55 partits. 34 en lliga –amb els quals va igualar el rècord de Ronaldo– i un ventall d'exhibicions que el situen en el lloc mes alt del panorama futbolístic. Guardiola hi té molt a veure. En ple debat sobre el futur d'Ibra –pel que es va veure ahir, el suec s'haurà d'acostumar a escalfar l'última butaca de la suplència– i amb Villa sospirant per debutar, el tècnic va optar per deixar Leo al centre. Un encert que l'argentí s'encarrega de certificar marcant gols a dojo i disposat a superar les estratosfèriques xifres del curs passat. Messi no falla. És tan gran el seu futbol i tan enormes els seus companys que el Camp Nou es va fer mal a les mans de tant aplaudir. Quan el partit agonitzava, i dedicat als que tenen el mal vici d'abandonar l'estadi una miqueta abans de l'hora, Leo certificava el hat-trick. Iniesta (habitual) i Villa (a partir d'ara) van fer-li d'assistents. El Barça té un equip enorme, i Messi és el primer que ho sap. «Sóc el mateix aquí que allà», va respondre quan se li va recordar la seva selecció. I potser sense saber-ho va donar la clau del tot plegat: «En aquest equip tothom fa que l'altre sigui més bo. Són molt grans, hi ha un grup molt bonic.» Un crack agraït que sap ser generós. Ahir també va voler ser-ho amb Ronaldinho: «Dimecres vindrà i serà un privilegi. Es mereix un gran comiat d'aquest camp per tot el que va fer.» Dels genis no es bo dubtar-ne.

«En aquest equip tothom fa que l'altre sigui més bo», diu amb modèstia el «crack» per explicar el perquè de tot plegat