De res­saca en res­saca. Després de la boge­ria vis­cuda a Eind­ho­ven, les juga­do­res del Barça van allar­gar la feli­ci­tat cele­brant la Cham­pi­ons amb la seva afició a casa, a Bar­ce­lona. Les fla­mants cam­pi­o­nes d’Europa tenien 2.000 culers espe­rant-les amb can­de­le­tes a la plaça de Sant Jaume. Volien ova­ci­o­nar les heroïnes del Phi­lips Sta­dion, on van cap­gi­rar un 0-2 en con­tra, i volien veure amb els seus pro­pis ulls l’anhe­lada copa que l’any pas­sat va esca­par-se a Torí.

Amb l’himne de la tem­po­rada de fons, el Coti x Coti de The Tyets, les blau­grana van entrar cami­nant en un esce­nari que enyo­rava les cele­bra­ci­ons del Barça, per­du­des des de fa anys. Les cares de les juga­do­res ho deien tot: bufan­des a l’aire, som­riu­res, alli­be­ra­ment. A la porta del Palau de la Gene­ra­li­tat les espe­rava el pre­si­dent, Pere Ara­gonès. Després d’alguns dis­cur­sos i actes pro­to­col·laris, les fut­bo­lis­tes van diri­gir-se al balcó. Era el moment més desit­jat per l’afició: l’hora de sen­tir les seves cam­pi­o­nes. Pri­mer van aparèixer les capi­ta­nes, a més de Han­sen, acom­pa­nya­des de Joan Laporta, Jona­tan Giráldez, Xavi Puig i Pere Ara­gonès. L’entrada de la copa va fer escla­tar els culers. “Ja la tor­nem a tenir aquí”, va cri­dar Ale­xia Pute­llas, que, com cada mem­bre de la plan­ti­lla, va voler agrair a l’afició el suport. “Sou la millor afició del món”, va cri­dar un eufòric Jona­tan Giráldez. De fet, aquest va ser el mis­satge que més es va repe­tir en tots els dis­cur­sos. Ara bé, el pro­ta­go­nisme se’l van endur els diver­sos càntics de l’equip. “Un dia de par­tit” va ser el més repe­tit, però també van sonar altres clàssics i, evi­dent­ment, també van recor­dar el seu gran rival, el Real Madrid.

En aquesta estona al balcó, Clàudia Pina va ser una de les juga­do­res que van lide­rar la festa, però també hi van par­ti­ci­par Mapi, Bronze –que es va atre­vir amb el català, com Walsh– o Codina. D’altres, com Aitana o Salma, pràcti­ca­ment no tenien veu. I d’altres, sobre­tot les més noves, es van mos­trar una mica tímides. Totes, però, només van tenir parau­les d’agraïment a l’afició. “Gràcies per ser aquí. Us vam fer patir i ens sap greu, però la recom­pensa és més que agraïda. No us ho diem prou, però és espe­cial el que esteu fent i el que estem cre­ant com a club”, va sen­ten­ciar Jana Fernàndez, la juga­dora que ha pas­sat per totes les cate­go­ries del Barça. La seva gran amiga, Bruna, va poder cele­brar els seus 21 anys de la millor manera pos­si­ble. Ara bé, mal­grat que feia poc més de 24 hores que s’aca­bava de gua­nyar la segona Cham­pi­ons, algu­nes fut­bo­lis­tes ja mira­ven cap a l’any que ve. “Vull una altra copa”, va dir Osho­ala. “L’any que ve vull repe­tir-ho amb vosal­tres”, decla­rava una acla­mada Crno­gor­ce­vic. Paños també va dei­xar clara la fam de títols de l’equip.

De la Gene­ra­li­tat a l’ajun­ta­ment, on les espe­rava l’alcal­dessa en fun­ci­ons, Ada Colau. Un cop pas­sat el pro­to­col, les juga­do­res van tor­nar a sor­tir al balcó i es van repe­tir els matei­xos mis­sat­ges i càntics que ja s’havien llançat des de l’altre cos­tat de la plaça de Sant Jaume, però l’afició no es movia d’allà. Una Cham­pi­ons és una Cham­pi­ons i merei­xia una bona cele­bració.