Va ser totalment inesperat. Charly Rexach va centrar i semblava que la pilota marxava per la línia de fons. No vèiem ningú que fos capaç d’arribar-hi i ja la donàvem per perduda. Però no sé d’on va sortir Johan, que va fer un salt i increïblement amb un cop de taló va enviar la pilota al fons de la xarxa. El porter de l’Atlético, Miguel Reina, va quedar atònit. Es va quedar amb els braços oberts i la pilota va passar pel mig. Ningú s’imaginava que Johan tindria aquella elasticitat per arribar a una pilota que tothom donava per perduda.

Quan fèiem un gol, el Camp Nou sempre saltava d’alegria, però això va ser una explosió d’eufòria. En el moment en què vam veure Johan saltar, pensàvem: “I ara què farà?” Vam veure com volava, com colpejava la pilota i ens vam quedar atònits. Per això era el número u del món. Feia coses inversemblants que els humans no ens atrevim a fer.

Que ens ensenyés a fer-ho [riu]. Era impossible. En els entrenaments, el volíem imitar, intentàvem fer aquell salt. El salt el pots fer, però colpejar la pilota amb aquesta força a l’aire... Ell va xutar a porteria amb una velocitat i una potència que nosaltres en aquell moment no érem capaços de reproduir. I no he vist encara cap gol com aquest. La gent s’esperava que Johan fos l’alma mater de l’equip i ho va aconseguir en molt poc temps.