Ni Gündogan, ni Oriol Romeu ni cap de les estrelles que ja formaven part del Barça abans que comencés l’estiu. La gran sensació de la pretemporada blaugrana és un jove de 20 anys, pràcticament desconegut, i que fa uns mesos estava jugant a la primera federació. Fermín López va ser el gran protagonista del primer clàssic del curs, disputat a Dallas. Qualsevol diria que tot just era el seu segon partit amb el primer equip i que estava jugant per primer cop contra tot un Real Madrid, el màxim rival del Barça. Fermín López va dinamitar el clàssic en els 30 minuts que va estar sobre la gespa i s’ha guanyat el dret a tenir un lloc en l’equip de Xavi Hernández si el tècnic ho creu convenient.

L’organització del partit potser es va precipitar a l’hora d’escollir Marc-André ter Stegen com el millor jugador del clàssic. L’anunci es va fer oficial pocs minuts després del 2-0, obra de Fermín. Vist el desenllaç final, amb l’assistència a Ferran, i tenint en compte la irrupció del jugador de 20 anys, atorgar l’MVP a l’andalús no hauria estat cap bogeria. López va entrar al camp en el minut 66 i en menys de mitja hora va centrar tot el protagonisme. Ja ho havia fet en els dies previs. La seva presència en la convocatòria per viatjar en la gira ja va cridar l’atenció. Era el més desconegut de tots els futbolistes del filial –a més de Mikayil Faye, incorporat recentment–. Els altres ja s’havien entrenat o havien debutat a les ordres de Xavi. Fermín López es va estrenar contra l’Arsenal, però s’havia reservat tota la màgia contra el millor rival. Un golàs per tot l’escaire –i amb l’esquerra, malgrat ser dretà– i una assistència de qualitat per a Ferran. Una celebració icònica, petonejant l’escut a l’estil de Gavi i plorant d’emoció. Unes llàgrimes que continuarien passat el partit. Ara bé, després seria impossible esborrar-li el somriure de la cara. També quan va assistir Ferran va celebrar el gol amb passió. El sentiment culer, el té.

El migcampista no va amagar la seva felicitat en acabar el partit. “Això per a mi és un somni, encara no m’ho crec”, reconeixia. “Estic content per la feina que ha fet l’equip. És pretemporada, encara falta molt, i estic molt content de poder ajudar l’equip.” Fermín va relatar el gol: “He agafat la pilota, he vist porteria, he tirat endavant i he xutat amb l’ànima. M’ha sortit bé.” Quan li pregunten què li va passar pel cap quan va marcar, Fermín ho té clar: “Sobretot, els mals moments. I la família, que ho ha passat malament amb mi. I també el meu poble. Els dedico aquest gol.” El Campillo (Huelva) ja té un nou ídol.