Imparables

Durant i després del partit, la sensació que va tenir l’afició del Girona va ser la d’haver tornat a veure aquell equip letal i imparable que la campanya passada va traspassar fronteres fins a classificar-se per a la Champions League després d’acabar tercer en la lliga. L’Espanyol va ser un ninot en mans del conjunt dirigit per Míchel, que també va tenir la mateixa sensació en una roda de premsa després del matx en la qual va recordar el punt d’honor dels seus jugadors, sobretot quan les dificultats en forma de lesió es van multiplicar. I és que la del duel català va ser la tercera victòria consecutiva del Girona en la lliga després de les aconseguides abans del parèntesi per seleccions contra el Leganés (4-3) i el Getafe (0-1), una sèrie que, si bé la campanya passada es va aconseguir i esmicolar en més d’una ocasió, aïllant el curs extraterrestre passat, els gironins només havien aconseguit lligar la temporada 2017/18 amb Machín a la banqueta –contra el Celta (1-0), el Vila-real (0-2) i el Deportivo (2-0)– i la 2022/23, ja amb Míchel Sánchez com a tècnic –contra el Madrid (4-2), el Sevilla (0-2) i el Mallorca (2-1)–, fet que eleva el mèrit de la ratxa d’uns jugadors que estaven o estan compaginant tres competicions amb més de 10 lesionats i necessitant l’ajuda de diversos jugadors del filial que competeix a tercera FEF.

El somriure de Bojan

A més de Bryan Gil, que viu un bon moment després de deixar enrere els seus problemes al turmell amb una convocatòria amb la selecció espanyola absoluta –va marcar contra Suïssa– i una diana contra l’Espanyol, el de Barbate va ajudar que Bojan Miovski mostrés el seu somriure i s’alliberés del tot fent-li dues passades de gol que el macedoni no va desaprofitar. Tot i que molts en dubtaven, semblava que era qüestió de temps que l’ariet del Girona despertés el seu olfacte de gol en la lliga. El doblet anecdòtic contra l’Extremadura, un rival de tercera FEF, en la copa va quedar en no res contra el conjunt blanc-i-blau. Miovski va fer dues dianes de davanter pur sempre estant en la posició idònia per rematar més aviat a plaer després que els seu company li donés dos caramels en forma de passada.

El mateix exdavanter de l’Aberdeen va manifestar després del duel contra el Getafe que no estava content amb el seu rendiment, però el discurs que mantenia Míchel sobre ell era de paciència i fe. L’atacant de Macedònia del Nord és un treballador incansable i el tècnic de Vallecas sempre li ha vist predisposició a entendre el joc, un aspecte que només s’assoleix amb entrenaments de qualitat, que li han mancat, o bé perquè va arribar tard a l’equip, o bé perquè la competició no ha fet possible que es fessin aquestes sessions –l’equip ha jugat cada 3-4 dies–, o bé perquè ha estat un fix en les convocatòries amb la seva selecció, cosa que en les aturades li ha restat descans i més hores de vol a les ordres de Míchel.

En les comparacions, tothom sap que l’actual Girona perdrà sempre respecte al del curs passat i que Miovski també ho té molt magre al costat dels números de Dovbyk, més terrenal al Roma. Precisament això és el que ha pesat a l’equip en el primer terç de la competició, a més de tots els obstacles ja sabuts i comentats.