L’Espanyol va a la deriva i haurà de treballar de valent i suar molt si vol canviar una dinàmica que, si s’allargar més, podria endur-se qualsevol per davant. El conjunt periquito ha perdut set dels darrers vuit partits que ha disputat i ja és penúltim en la classificació, això sí, amb un partit menys, el que ha de disputar a l’estadi Stage Front contra el València, precisament un rival directe en la lluita per evitar les brases. Els blanc-i-blaus van viure un malson a Montilivi contra un Girona que, en només 27 minuts, els va fer quatre gols –el Madrid els en va fer també quatre en poc més de 30 minuts i l’Athletic, tres en mitja hora–, evidenciant una falta de caràcter que preocupa i que va frustrar els aficionats desplaçats, que, a poc a poc, van abandonar l’estadi gironí abans que s’acabés el primer acte i el partit.

Més enllà de les reunions, les disculpes públiques de Garagarza a l’afició desplaçada i el missatge de Puado sortint a donar la cara, la tensió que es palpa en l’entorn no ajuden a fer que l’Espanyol pugui redreçar el rumb i torni a ser l’equip amb punt d’honor de l’inici del curs, quan va esgarrapar un puntàs al Cívitas i, després, va encadenar dos triomfs a casa, contra el Rayo (2-1) i l’Alavés (3-2). Des de llavors, un calendari temible ha portat l’equip a l’obscuritat i a recordar que la gestió dels darrers anys han fet que el club visqui una muntanya russa constant. El 3 de 24 actual en la lliga –l’equip segueix viu en la copa– i l’1 de 21 a fora són números de descens.