Barça

El jutge imputa al club un delicte de suborn

Cas Negreira. És un tipus penal que no exigeix demostrar l’adulteració de partits concrets. El jutge instructor creu que Negreira exercia funcions públiques

Nou capítol en el cas Negreira. El jutge que porta aquesta causa, Joaquín Aguirre, ha imputat al Barça un delicte de suborn. També atribueix aquest delicte a la resta d’investigats en el cas, com els expresidents Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell, així com els exdirectius del club Òscar Grau i Albert Soler, a més de l’exvicepresident del CTA José María Enríquez Negreira i el seu fill. D’aquesta manera, el delicte de suborn se suma als de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals que fins ara s’atribuïen als investigats. Recordem que en aquesta causa, que es va obrir arran d’una denúncia de la fiscalia anticorrupció, el jutge investiga el destí dels 7 milions d’euros que l’entitat blaugrana va pagar a Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018, i que segons el club responien a informes sobre arbitratges.

El jutge, segons la interlocutòria que ahir va fer pública el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, considera que Negreira, com a dirigent de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual depèn el CTA, exercia funcions de caràcter públic, com ara les qualificacions dels àrbitres i els seus ascensos i descensos. Per això, defensa que no és necessari que es demostri un tracte de favor arbitral al Barça. A més, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona hi afegeix que els pagaments del Barça a l’exvicepresident del CTA i el seu fill, que dona per acreditats documentalment, van anar augmentant amb els anys: dels 70.000 euros inicials fins a 700.000 euros anuals, i es van aturar coincidint amb el cessament de l’àrbitre investigat. D’aquí, el jutge dedueix que aquests pagaments “satisfeien els interessos del club” i que “van produir els efectes arbitrals desitjats pel FC Barcelona”, que haurien provocat “una desigualtat en el tracte amb els altres equips”. Entre els indicis que fonamenten les seves sospites, el magistrat esmenta la “carta intimidatòria” que Negreira va enviar a mitjans del 2018 al FC Barcelona, després que el club decidís “prescindir” dels seus serveis, en què l’amenaçava de revelar una sèrie de fets il·lícits que “podrien perjudicar greument” el club. Paral·lelament, per ordre del jutge que investiga aquest cas, la Guàrdia Civil va escorcollar ahir les oficines del Comitè Tècnic d’Àrbitres situades a les dependències de la Federació Espanyola de Futbol per buscar documentació relacionada amb la causa.

Sense reaccions oficials

Un cop es va donar a conèixer aquest nou gir de guió, el club blaugrana no va voler entrar en valoracions sobre aquest cas, que està sota secret de sumari. El president, Joan Laporta, que ahir va participar en un acte de la Fundació Johan Cruyff, no va respondre a cap pregunta relacionada amb aquest tema. Tot i això, no se’l va veure gens preocupat. I és que l’equip de penalistes del club, que des del primer dia hi treballa i que preveu tots els aspectes de la causa, ja s’imaginava aquest escenari. El cas es troba en fase d’instrucció, que es pot allargar fins a un any i, després, el jutge decidirà si arxiva la causa o bé si porta el cas a judici. En cas d’arribar-hi, aquest delicte de suborn podria ser jutjat per un jurat popular.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)