Barça
AITANA BONMATÍ
JUGADORA DEL BARÇA
“És difícil repetir un any així”
“No he pogut pair-ho gaire. Han passat moltes coses en tres dies. Va ser un moment únic”
“Això ja ha passat. Sempre hi ha coses a millorar. Intento escoltar les persones que tinc al costat i que em diuen què volen de mi en cada moment”
Han passat escassos dies des que va guanyar la Pilota d’Or i Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998) no ha parat. De París a Zúric, per jugar amb la selecció espanyola. De Zúric a casa, on va poder estar amb els seus. Ahir, entrenament amb el Barça i focus en la competició de clubs. Però una Pilota d’Or no es guanya cada dia. La migcampista, encara aterrant després de tantes emocions, somriu amb el trofeu entre les mans. La felicitat no es pot amagar.
Ha pogut pair tot el que va passar dilluns?
No gaire. Al final passa tot molt ràpid i han passat moltes coses en tres dies.
I gaudir-ho? Dilluns a la nit era a París, però menys de 24 hores després estava jugant un partit. Almenys, el dia de dimecres a Ribes li devia anar molt bé després de tantes emocions.
Sí. En la gala vaig intentar gaudir al màxim. Va ser un moment únic. Dimecres, òbviament, quan vaig tornar a casa ho vaig poder celebrar amb el poble, amb el mural tan bonic que s’ha fet. Em va encantar, la veritat. Vaig poder estar amb la meva gent.
Deia que feia dies que no dormia, nerviosa. En què pensava la nit abans?
Sempre dic que soc molt exigent al camp, però també ho soc a fora. Sabia que volia transmetre unes coses en tres idiomes diferents i, al final, la meva exigència arriba fins aquí també. Volia transmetre les coses de la millor manera i que se m’entengués. El fet de posar-se en públic i dir el que s’havia de dir ben dit.
I quan sent que Djokovic diu el seu nom, què li passa pel cap?
No recordo què em va passar pel cap. Tenia ganes que arribés aquell moment. La gala se m’estava fent lenta i, com que era de les últimes, més nervis tenia.
Es recorda d’algú en concret o d’algun moment o és impossible pensar en res?
No pots ni pensar, estàs que no t’ho creus i no saps ni on ets. Volia parlar i treure-ho aviat, però no tens temps de pensar gaire.
Suposo que tenia ganes d’abraçar els seus pares. Els va citar en el discurs. Què ha après més d’ells?
N’he après moltes coses. Sempre parlo dels valors dels meus pares, començant amb el tema del cognom. Ells han canviat les normes, han lluitat de valent per fer-ho i tenen molta consciència sobre desigualtat social i de gènere, i tots aquests valors me’ls han inculcat ells.
Culer des de petita, formada al club, gaudint del Barça de Pep. Compartir protagonisme amb Messi, què significa?
No sé com dir-ho. Un moment únic, la veritat. Havia vist Messi jugar en l’època de Guardiola, l’he vist créixer com a futbolista des de la tele. Mai m’havia imaginat ser en la mateixa foto amb el mateix premi. Quedava molt lluny, tot això, quan veia les seves primeres Pilotes d’Or. Quan li vaig fer la broma de la primera Pilota d’Or, va riure. Abans de la gala vam intercanviar algunes paraules, com amb Gündogan. Són molt oberts i bona gent.
Quin 2023! És l’única futbolista que ha aconseguit Champions i MVP, mundial i MVP i la Pilota d’Or. N’és conscient?
No [riu]. Aquest any serà, segurament, irrepetible. Serà molt difícil. És molt complicat. El mundial és cada quatre anys i aconseguir Champions i mundial el mateix any és difícil.
Vostè parla sempre de la importància del col·lectiu, però se li ha preguntat molt per la Pilota d’Or durant els últims mesos. Com ho gestiona, això?
Tot l’any se m’ha preguntat molt pels premis individuals, però jo sempre ho he portat amb naturalitat. Sé que és el dia a dia i el que m’apropa a rendir al màxim nivell i a aportar el que necessita l’equip de mi en aquell moment. Sempre he estat centrada en el col·lectiu, a aconseguir la Champions, el mundial, i posar-ho tot per part meva, com cada jugadora, per aconseguir aquests títols. Són títols col·lectius i que no s’aconsegueixen només per una o dues jugadores. Sempre he estat centrada en això. Al final, els premis individuals són conseqüència del treball col·lectiu i sempre m’agrada posar-ho en relleu.
Quan mirava la gala des de casa, quan era petita, esperava algun dia, ja no ser-hi, sinó que les dones hi fossin? Tot just fa cinc anys de la primera entrega a Hegerberg.
Ni ho pensava, ni tan sols tenia referents femenins. No ho tenia a l’abast i no em passava pel cap.
En el discurs deia que teniu una responsabilitat a l’hora de lluitar per un món més igualitari. La sensació és que vostès ho estan fent tot bé, al camp i a fora. Són ells els que ara tenen més responsabilitat a l’hora de tractar-vos amb igualtat i deixar de posar-hi traves?
Nosaltres lluitem i hi diem la nostra, som les portaveus. Però és clar que qui té la capacitat de gestionar aquesta igualtat i aquest millor tracte cap a nosaltres són les institucions i les federacions, òbviament.
Natàlia Arroyo deia en aquest diari: “Coneixent-la, segur que ja pensa en el següent objectiu.” És així?
Això passa molt ràpid i ja ha passat. Cal gaudir d’un moment únic, però sempre em caracteritzo pel fet de tenir aquesta ambició. El dia que deixi de tenir-la, potser no valdrà la pena continuar jugant a futbol. És aquesta ambició, aquestes ganes de millorar, de tirar endavant, el que em mou i el que em fa rendir al màxim.
Sempre diu que intenta millorar la seva versió any rere any. Com es fa?
Sempre hi ha coses a millorar. Sempre intento escoltar les persones que tinc al costat i que em diuen què volen de mi en cada moment i en què puc millorar. Vull veure vídeos, accions, situacions en què millorar.
Ganes d’oferir el premi a l’afició?
Això és casa meva. Fa 12 anys que hi soc i compartir-ho amb la gent que m’ha vist créixer i ha estat al Mini, al Johan, al Camp Nou i, ara, a Montjuïc, em fa especial il·lusió. Tothom es mereix tenir aquest moment.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.