El futbol, just amb Aitana
Aitana Bonmatí guanya la primera Pilota d’Or de forma merescuda després d’un any immaculat, col·leccionant premis individuals i col·lectius
El Barça, millor equip femení, situa Salma tercera al podi
El 2021, malgrat haver estat MVP en les finals de copa i Champions i firmar una gran temporada, ni tan sols va estar nominada a la Pilota d’Or. Una injustícia que el Barça ja ha viscut de prop quan, per exemple, Graham Hansen també és oblidada. L’any passat, directa a la cinquena posició. Després d’un altre gran curs de blaugrana i una molt bona Eurocopa, era qüestió de poc temps que Aitana Bonmatí Conca ocupés el calaix més alt del podi. Estimat 2023, només ella podia ser la guanyadora. La migcampista de Ribes va brillar com mai sobre l’escenari del Théâtre du Châtelet de París recollint la seva primera Pilota d’Or, la tercera –i de forma consecutiva– que s’endú una jugadora del Barça. Després d’Alèxia, Aitana. Unanimitat absoluta a l’hora d’atorgar el guardó a la 14 de l’equip de Jonatan Giráldez, que ha anat explotant i creixent any rere a any. Fidel a una manera de jugar que enamora a Can Barça i ambiciosa i autoexigent com poques.
Millorar, millorar i millorar. Fins que el futbol ha estat just amb Aitana, una jugadora que, com moltes altres, va haver de sacrificar-se des dels inicis per poder complir el seu somni de jugar a futbol i de fer-ho pel club que volia. L’esforç i la feina, sumades a una qualitat que li cau de les butxaques, han catapultat la ribetana fins a l’Olimp. El 2023 del Barça i de la selecció espanyola no s’entén sense ella. Un rendiment altíssim i suprem en cada competició, sent important en cada partit, però multiplicat en els dos tornejos que més anhela tota futbolista i que més repercussió tenen: la Champions League i el mundial. Va ser la millor en tots dos, sense discussió, i així ho va reconèixer tothom. Cada vegada se li posava més cara de Pilota d’Or. Cada vegada els símptomes eren més evidents, confirmats amb l’entrega del premi UEFA a millor jugadora de l’any. Tot s’encaminava cap a la nit del 30 d’octubre a París, quan Aitana Bonmatí va pujar a l’escenari i va omplir-se les mans d’or després de recollir el trofeu de mans de Novak Djokovic. La de Ribes, nerviosa, com va confessar, va pujar tímida, gairebé oblidant-se de recollir la Pilota d’Or. Després de mostrar-lo al públic, va prendre la paraula. “És un orgull rebre aquest premi. Ha estat un any excepcional. Es tracta d’un premi individual, però és col·lectiu. Sense tots els èxits aconseguits, no estaria aquí. És únic i per valorar-ho molt”, va dir Aitana, que va voler donar les gràcies als tres clubs on ha jugat: Ribes, Cubelles i, per descomptat, el Barça. “Gràcies per apostar per nosaltres quan ningú hi creia i per donar l’oportunitat de ser professionals. Qui m’hauria dit, quan era una nena, que jugaria en un Camp Nou ple. Som un club referent mundial”, va dir la migcampista. La 14 blaugrana també va felicitar les nominades i va donar les gràcies a la seva gent més propera, entre ells els seus pares, Rosa i Vicent, presents a la gala. “Vau lluitar per canviar la norma dels cognoms a Espanya i ho vau aconseguir. Porto aquesta lluita i resiliència a la sang gràcies a vosaltres”, va explicar.
Aitana ha arribat al cim, però es proposarà continuar pujant muntanyes més altes. Veient el seu rendiment i la seva edat –tan sols 25 anys–, tornar a veure la migcampista de Ribes guanyant una Pilota d’Or seria la cosa més normal del món. Si el futbol és just, guanya qui més ho mereix.
Podi gairebé blaugrana
Al costat d’Aitana, Sam Kerr, del Chelsea, i Salma Paralluelo. L’aragonesa, fitxatge del Barça després de deixar l’atletisme, tanca un any de somni. Es va fer un lloc en els esquemes de Giráldez, va jugar la final de la Champions i va brillar en el mundial, en què va ser escollida la millor jugadora jove del torneig. Fridolina Rolfö, malgrat fer el 3-2 definitiu a Eindhoven i ser tercera en el mundial, va quedar quarta. Tot i això, el Barça va tenir molt protagonisme en la gala. L’equip de Jonatan Giráldez va ser reconegut com el millor de l’any en categoria femenina. El tècnic gallec va estar acompanyat a l’escenari pel president, Joan Laporta, i per Patri Guijarro, una de les capitanes. L’MVP de la final d’Eindhoven va acabar en vuitena posició. La resta de les blaugrana nominades eren Oshoala, que va ser vintena, i Mapi León, setzena.
Bellingham, relleu de Gavi en el trofeu Kopa
Després de l’èxit blaugrana dels dos últims anys amb Pedri (2021) i Gavi (2022), el madridista Jude Bellingham va rebre de mans d’Eden Hazard el trofeu Kopa al millor jugador menor de 21 anys, davant de Jamal Musiala (Bayern), segon.
Haaland, trofeu Müller al millor ‘killer’
El premi Gerd Müller, que s’entregava per segona edició, va recaure a mans d’Erling Haaland, autor de 52 gols en 53 partits i guanyador també del triplet amb el City. Vinícius va guanyar el trofeu Sócrates i el City, premi al millor club masculí.
Un xiulat Dibu Martínez, trofeu Yashin
Emiliano Martínez (Aston Villa) va rebre el trofeu Yashin al millor porter. Es va sentir algun xiulet al Théâtre du Châtelet. La derrota de França en el mundial encara cou a París. Drogba va haver de demanar respecte. Agafa el relleu de Courtois (2022).