El Barça i el Girona es veuen les cares aquest diumenge (21 h) al Lluís Companys. Duel català, estrany, ja que ningú pensava que el Girona amb gairebé mitja lliga disputada aniria al ritme del primer classificat i estaria davant del Barça. El matx, a més, representa per a tres futbolistes de tots dos equips uns camins encreuats; és el cas d’Oriol Romeu (traspassat l’estiu passat del Girona al Barça) i d’Eric Garcia i Pablo Torre (cedits també a l’estiu del Barça al Girona sense opció de compra). No tots tres, però, tindran la possibilitat d’enfrontar-se al seu passat; només Romeu i Eric, ja que Pablo Torre té estipulada l’anomenada “clàusula de la por” en l’acord de préstec, i no disputarà l’enfrontament.

El trio ha fet, doncs, un canvi d’aires; de moment, però, només un n’està sortint beneficiat: Eric, ja que a Romeu li està costant acostar-se a la versió de futbolista que va rendir tants anys a Anglaterra en el Southampton i que va meravellar el curs passat a Girona, i Pablo no ha tingut fins ara gaires minuts. El central de 22 anys s’ha retrobat a Montilivi. I és que a can Barça va patir. Culer de bressol, va estar en les categories inferiors de l’entitat blaugrana, fins que amb 16 anys va posar rumb al Manchester City. Allà va continuar creixent, progressant encara més en el seu fort, una depurada sortida de pilota, fins arribar al primer equip per ser dirigit per Pep Guardiola. El tècnic de Santpedor hi comptava, el tenia en consideració, però l’estiu del 2021 va acabar contracte i, tot i que els citizens van voler-lo retenir, va decidir pujar al tren del Barça, que li va tornar a passar per davant. I de blaugrana va tenir moments de tot, sent molt criticat pel ferotge entorn culer –a aquest s’hi va afegir el de la selecció espanyola, ja que era un convocat habitual quan Luis Enrique n’era l’entrenador– per algunes errades defensives. Per tot plegat, la seva figura es va anar debilitant, va perdre protagonisme el curs passat amb Xavi Hernández, que també el tenia en alta estima, de fet abans de posar rumb al Girona, l’estiu passat, va jugar dues jornades de lliga de blaugrana, i va decidir marxar. Li ha anat bé. De blanc-i-vermell és indiscutible a la rereguarda de Míchel i està demostrant, en un equip que va colíder, que és un central d’elit. Deu titularitats en deu participacions i un rendiment sensacional, que són una de les causes del salt de qualitat fet en l’aspecte col·lectiu pel conjunt gironí. A final de temporada tornarà a la disciplina culer, ja que la cessió és sense opció de compra.

Amb Romeu també s’ha especulat que podria desfer el camí que va emprendre aquest estiu, encara que en aquest cas s’hauria de negociar, ja que ell està traspassat al Barça per uns 4 milions d’euros i amb un contracte fins al 30 de juny del 2026. I és que el pivot d’Ulldecona no està sent ell futbolísticament. Com Eric, també es va formar en el club culer, va fer les maletes als 19 anys i va tornar-ne amb 32, després d’un llarg periple sobretot en el Southampton (6 temporades) de la Premier League, per tancar el cercle. Està participant, acumula 17 partits disputats, amb 12 titularitats en totes les competicions, però darrerament s’ha mostrat un pèl irregular en el seu joc, després d’un inici d’allò més convincent. La temporada és llarga i Xavi hi té fe. “Uri és un paio veterà, que ha estat en grans clubs i que suporta bé la pressió. Està fent bons partits, quan li toca entrar o quan és titular, i serà important per al grup. Ens sumarà segur”, va dir fa poc l’entrenador.

El tercer en discòrdia, Pablo Torre, no hi podrà ser diumenge. El cantàbric, de 20 anys, format en el Racing de Santander, un futbolista molt talentós, va tenir poquíssim protagonisme el curs passat en el Barça. El Girona i Míchel semblaven el destí perfecte perquè pogués desplegar el seu futbol i fer eclosió, però tampoc està jugant. No obstant això, en els últims matxs –68 minuts contra el València i 90 minuts amb gol inclòs contra l’Oriola en la copa– ha guanyat pes i la lesió de Yangel Herrera li obre una altra porta. “Juga molt bé entre línies, té una visió de joc increïble i és un jugador que ens ha de donar molt”, va assegurar Míchel darrerament, que el valora. “És molt important per a nosaltres. Ell ho sap. El que passa és que si t’avances en el marcador, a vegades com a entrenador busques altres coses”, va explicar, justificant l’escassa participació del mitjapunta. “És difícil entrar en l’equip. Per tant, ha d’estar preparat. I, després, els minuts del partit, qui decideix soc jo depenent del que necessita l’equip. Això, a vegades, no és demèrit del jugador. Pablo està preparat per jugar”, va completar l’entrenador madrileny.