Els entrenaments a porta oberta formen ja part del passat en el futbol professional. Els darrers anys, tots els equips s’exerciten tancats i no es pot veure què fan, què practiquen, què treballen i, en definitiva, què passa en les sessions d’entrenament. No n’és una excepció el Barça. Sí que, puntualment, normalment en aquestes dates, els clubs organitzen entrenaments oberts al públic; divendres, van fer-ho el Girona i l’Espanyol i, ahir, va ser torn de l’entitat culer. D’aquesta manera, a l’estadi Johan Cruyff a les 11 del matí, va tenir-hi lloc l’entrenament solidari, un esdeveniment que, coincidint amb les festes nadalenques, cada any promou la Fundació FC Barcelona amb finalitats benèfiques, amb el conjunt orientat per Xavi Hernández i l’afició blaugrana com a protagonistes. Una jornada ben diferent, doncs, a què van assistir 5.542 seguidors –no va ser ple, que és amb 6.200–, entre què molta quitxalla, que va veure als futbolistes blaugrana en un context que no és habitual i que va engalanar la graderia de samarretes, bufandes i pancartes dedicades.

La sessió va durar cap a una hora i va ser força simple. Va engegar amb una part d’escalfament d’uns deu minuts, que va incloure de manera successiva un treball amb gomes elàstiques, uns rondos i unes sèries de curses progressives per acabar la fase d’activació. Tot plegat, sota la supervisió de Xavi, que no va entrar en escena fins a la següent part de l’entrenament, en què l’equip va passar a fer una possessió. En un rectangle d’uns 30 x 20 m, aproximadament, i amb quatre porteries –dues a cada línia de fons–, dos equips de sis jugadors, amb sis comodins repartits per fora, van enfrontar-se amb l’objectiu de conservar la pilota i anotar. Cada quatre minuts, van canviar-se els oponents i els de fora van anar a dins, per tal que els tres equips ocupessin els mateixos rols el mateix temps. Mentrestant, els porters van escalfar separats de la resta del grup. Uns 12 minuts va durar la tasca, que va ser el preludi de la final; uns partits reduïts. En un espai que vindria a ser una mica més de la meitat del mig del camp, dos equips de sis –més el porter– amb un comodí jugaven l’un contra l’altre, mentre l’altre equip esperava a fora. 35 minuts van estar fent aquest exercici amb què va finalitzar la sessió.

Tot seguit, els jugadors van anar al mig del camp on van aplaudir la graderia, que els va ovacionar, i, després, van acostar-se per regalar pilotes, signar autògrafs i fer-se fotografies durant uns 20 minuts per tancar la jornada festiva.