Si els partits contra el Granada i el Celta s’havien enfocat com els dos últims assajos generals abans del dia de la gran estrena contra el Nàpols, ara ja es pot dir obertament que el Barça haurà d’anar dimecres a Itàlia a confiar-ho tot a la inspiració d’algun dels seus futbolistes més determinants o refiar-ho tot un cop més a la sort, com ahir a Vigo. Els assajos previs han estat una calamitat. Una mala direcció, una escenificació pèssima i actors sense carisma. Dolenta l’acústica, horrible l’estat de la gespa de Balaídos i avorrida la trama. Tot molt lent, previsible i, sobretot, tot molt imprecís i desesperant. Ni tan sols l’espurna del desenllaç final, amb un penal repetit fins a dues vegades en el temps afegit, salva el Barça d’una dura crítica. Lewandowski i Lamine Yamal van rescatar tres punts al camp del Celta, sí, però el joc del Barça va tornar a ser dolent com la carn de gos. Contra el Granada es va salvar almenys l’equip de vestuari, perquè el Barça va jugar per fi de blaugrana. Ahir, ni això. Tampoc a Nàpols estan per a gaires festes. L’últim empat contra el Gènova a casa amb un gol del belga Cyril Ngonge en el minut 90 deixa l’equip novè en la Serie A, molt lluny dels llocs de lliga de campions.

El doblet de Lewandowski serveix per tapar misèries. Seu va ser el 0-1, un gran gol, i seu va ser el gol de la victòria, amb suspens extra. En el primer gol de la tarda, va demostrar fins a quin punt resulta important fer un gran control en el futbol. Lamine Yamal va connectar amb el polonès, aquest va generar-se l’espai necessari amb un toc amb la bota dreta i va deixar desactivat de l’acció el central suec Starfelt, i va connectar després una fuetada forta i creuada per superar Guaita. L’èxit del gol: la gran rematada però també el control. Tot el contrari que el que havia fet, bastants minuts abans, Vitor Roque en una ràpida transició del Barça. Lewandowski li va col·locar una gran pilota, que si el brasiler hagués controlat amb finor hauria deixat mà a mà amb el porter del Celta, però el seu mal primer control el va penalitzar i no va poder ni tan sols acabar rematant i va tirar pel pedregar una acció claríssima de gol. No és nou, perquè, fins ara, Vitor Roque se l’ha vist massa accelerat i poc fi en els controls i les devolucions. Els seus dos gols amb el Barça, de fet, han estat en rematades al primer toc. Sempre que intenta controlar o combinar acaba sent tot massa atropellat.

No va estar bé Vitor Roque en la seva primera titularitat amb el Barça, ni va estar bé la resta de l’equip. Koundé continua immers en l’ansietat. Fins i tot ahir es va equivocar en algun servei de banda lateral que a punt va estar de castigar Iago Aspas. El central francès va tenir també la mala fortuna de fregar la pilota en un xut d’Aspas tot just començar la segona part, que va deixar venut Ter Stegen. Una vegada més, el Barça va tornar a encaixar un gol entre el primer i el segon minut de joc. En aquest cas, als dos minuts de la segona meitat. Sembla ja una broma o cosa de bruixes tenint en compte que el partit es jugava ahir a Galícia, terra de meigas. És un Barça que incomprensiblement no aprèn dels seus pecats.

Sort en van tenir, ahir, Xavi i el seu equip del penal comès per Fran Beltrán sobre Lamine Yamal. Penal matusser, estúpid i oportú. Beltrán, en el seu intent de rebuig, va colpejar la natja de Lamine Yamal i Lewandowski el va transformar. Va ser al segon intent. Guaita li va endevinar el primer llançament, però el porter del Celta no tenia almenys un peu damunt la línia abans que Lewandowski impactés amb la pilota, i el VAR va obligar a repetir la pena màxima. Salvat Lewandowski i salvat el Barça. En el segon, no va fallar. El dia del Las Palmas, fa un mes i mig, Gündogan va rescatar el Barça amb un gol de penal en el minut 93; ahir, va ser Lewandowski en el 97.