El Barça, eliminat de la copa i amb la lliga molt complicada, confia a fer un bon paper en la màxima competició europea. Per aconseguir-ho primer cal eliminar el Nàpols, que, malgrat que ja no és l’equip regular que va aconseguir l’scudetto el curs passat, continua sent un rival temible.

El Barça encadena vuit anys consecutius sense guanyar a domicili en els vuitens de la Champions. Aquest cop, però, hi ha motius per ser optimistes i posar fi a aquesta mala ratxa. I és que els dos precedents que hi ha entre tots dos equips somriuen al conjunt blaugrana. El 25 de febrer del 2020, amb Quique Setién a la banqueta, el Barça va visitar el Diego Armando Maradona. El partit va acabar amb empat a un, amb un gol de Griezmann en el minut 57 que va permetre neutralitzar la diana inicial de Mertens (30’). La competició es va interrompre dies després per la pandèmia de covid-19, i el partit de tornada es va jugar en un Camp Nou a porta tancada el 8 d’agost. Aquest cop sí, els culers es van imposar amb gols de Lenglet, Messi i Luis Suárez (3-1) per classificar-se per als quarts de final, en què caurien golejats contra el Bayern.

El segon i últim precedent és bastant recent. Xavi ja dirigia el Barça. En la seva primera temporada al capdavant del conjunt blaugrana, li va tocar enfrontar-se al Nàpols en la fase de grups de l’Europa League. El matx disputat a Barcelona va acabar amb empat a un. Zielinski va avançar es italians i Ferran Torres, de penal, va igualar el marcador. El que més es recorda és l’exhibició dels homes de Xavi en el duel al Diego Armando Maradona. Una magnífica posada en escena i els gols de Jordi Alba, Frenkie de Jong, Piqué i Aubameyang (2-4) van certificar la classificació per als vuitens. Feia temps que no es veia un Barça tan dominador ni tan valent fora de casa en un partit europeu. Aquell Barça invitava a somiar. Tot feia pensar que era l’inici d’una era brillant. Dos anys després, Xavi tornarà a trepitjar aquest estadi. Ara, amb una sensació molt diferent, la d’un final de cicle, però amb l’objectiu de marxar per la porta gran.