Tal dia com avui del 1971 va morir a l’edat de 78 anys el qui va ser el 30è president de la història del FC Barcelona, Enric Martí i Carreto, conegut per haver estat el president del cas Di Stéfano.

Va néixer a Sarrià i provenia del sector del tèxtil. Entre el 1946 i 1948 va presidir el Consorci Tèxtil Cotoner. Posteriorment, va ser vicepresident (1955-1959) i president (1959-1968) de la Junta d’Obres del port de Barcelona.

L’any 1948 va entrar a la junta del FC Barcelona com a tresorer amb Agustí Montal i Galobart de president. Aviat es va convertir en la seva mà dreta, i sota aquella junta es van fer fitxatges com el de Ladislau Kubala (1950) i la temporada 1951/52 es van assolir cinc trofeus (el Barça de les Cinc Copes). El 16 de juliol del 1952, Martí va rebre el traspàs de la presidència de mans de Montal, heretant un club triomfant. La seva tasca va basar-se simplement a mantenir un caràcter continuista. Sota el seu mandat es va guanyar una lliga, una copa i una copa Eva Duarte, però aquesta dinàmica tan positiva es va trencar arran de l’esclat del cas Di Stéfano.

L’any 1952 el club blaugrana va fixar-se en un jove jugador argentí, Alfredo Di Stéfano Laulhé, que jugava amb el Millonarios de Bogotà. Era una eminència, dominava totes les facetes del joc, així que van iniciar uns primers contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat. Van descobrir que la fitxa federativa del jugador era del River Plate, van posar-se en contacte amb aquest altre club i van assolir que l’entitat argentina els el vengués. Durant l’estiu del 1953, Di Stéfano va arribar a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça, però aleshores, els directius del Real Madrid, presidit per Santiago Bernabéu, van assegurar que havien arribat a un acord amb el Millonarios de Bogotà i que els drets del jugador els tenien ells. La problemàtica es va anar allargant fins que el 10 de setembre d’aquell any, el Consell de Ministres, acompanyat per Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol, va resoldre que el jugador jugués una temporada en cada club alternativament, començant pel Real Madrid. La decisió va molestar el club blaugrana, que la va qualificar d’esperpèntica. Després d’una reunió entre la federació i l’entitat, Enric Martí i tota la junta directiva, van acabar rebutjant compartir els drets del jugador i van dimitir en bloc. Di Stéfano va acabar jugant nou temporades amb el club blanc, amb qui va guanyar cinc copes d’Europa consecutives.

El 4 de febrer de l’any 2012, el club va celebrar un acte per homenatjar la figura del qui va ser president. La seva neta, Dionísia Martí, que va assistir-hi, el va recordar com una persona de seny i va fer entrega d’un bust del seu avi perquè fos exposat al museu del club.