El Laureus, també
Premi. Aitana Bonmatí s’endú el guardó a l’esportista femenina de l’any i es converteix en la primera futbolista que ho aconsegueix. En homes havia guanyat dos cops Leo Messi (2020 i 2023)
Difícilment una esportista d’elit podrà col·leccionar tants premis individuals en un any com els que haurà guanyat Aitana Bonmatí pel seu rendiment al llarg del 2023. Si la Pilota d’Or, el The Best, el premi UEFA, l’MVP de la Champions, l’MVP del mundial, el Globe Soccer Award, el premi de la IFFHS a la millor jugadora i el Golden Player Woman, a més dels títols col·lectius, semblaven suficients, ahir la de Ribes en va guanyar un altre: el premi Laureus, considerat l’Oscar dels esports. A més, la de Ribes fa història, ja que es converteix en la primera futbolista que s’alça amb aquest guardó. En homes, sí que ho havia aconseguit Leo Messi dos cops (2020 i 2023). Alexia havia estat nominada en les dues anteriors edicions, però es va quedar sense reconeixement.
En una gala celebrada al Palau de Cibeles de Madrid, la migcampista blaugrana va imposar-se en la categoria d’esportista femenina de l’any, en la qual també estaven nominades Shericka Jackson, Faith Kypgeon, Sha’Carri Richardson, Mikaela Shiffrin i Iga Swiatek. En el seu discurs, Aitana va tornar a posar el treball col·lectiu per sobre de qualsevol individualitat. “L’any passat va ser increïble per a mi i les meves companyes, vam guanyar-ho tot, aquests premis col·lectius em permeten estar aquí avui i per això els vull donar les gràcies, m’han ajudat molt”, va explicar la de Ribes un cop va rebre el premi de mans d’Usain Bolt. Sempre ho ha fet. A cada discurs. De fet, molt abans de començar a rebre reconeixements, la de Ribes ja ho repetia: el més important era el col·lectiu. Li preguntaven per la Pilota d’Or, però ella només pensava a exigir-se més individualment, a continuar millorant i a guanyar més títols amb la samarreta del Barça. També després de recollir el premi. “Si estic canviant l’esport espanyol? No només jo, totes. No és un esport individual. Ho dec tot al grup”. En el micròfon de TVE també va valorar les seves sensacions. “És increïble quan ho penses, perquè hi ha molts esports i grans esportistes, és un premi molt especial”, va explicar Aitana, que és una de les figures més reivindicatives del moment. “Sempre m’agrada dir que és igual o més important el que fas fora el camp que el que fas dins. Com a dones esportistes tenim una responsabilitat. Cada cop se’ns escolta més i volem alçar la veu perquè hi hagi progressos i una societat més justa i igualitària. Seguirem lluitant. El nostre deure està al camp, però també fora.”
La passada va ser una setmana dura per al barcelonisme. El femení va ensopegar contra el Chelsea en l’anada de les semifinals de la Champions (0-1), mentre que el masculí es va acomiadar dels dos títols als quals aspirava. Per revertir la situació, el dilluns va convertir-se en una forma excel·lent de començar una setmana en què Aitana i el Barça tenen entre cella i cella remuntar a Stamford Bridge per tal d’aconseguir el bitllet per a la final de la Champions. Aquests èxits col·lectius dels quals parla la migcampista blaugrana són el motor. Guanyar, guanyar i guanyar. I encara en vol més. Aitana afrontarà aquest estiu una nova competició: els Jocs Olímpics de París.
Salma, no; Espanya, sí
La seva companya d’equip, Salma Paralluelo, estava nominada a la categoria revelació mundial de l’any, però el premi se’l va endur Jude Bellimgham. També estava nominada la selecció espanyola femenina, en aquest cas en la categoria de millor equip de l’any, després d’haver guanyat el mundial, a més de protagonitzar una reivindicació i una lluita contra la federació espanyola. El premi va ser per a elles.