És clar que és possible
El Barça ha de remuntar el 0-1 de l’anada contra el Chelsea si vol plantar-se a la final de Bilbao
L’equip blaugrana no es trobava en un escenari així des de l’any 2018
Tan bon punt Frappart va xiular el final del partit, l’afició va començar a pensar en la gesta a Londres. Del “tornarem” al “sí que es pot”. Sembla que les últimes edicions de la Champions del Barça sempre van lligades a un verb molt concret: tornar. És el que es va marcar l’equip des de la derrota a Torí. Un any després, les de Jonatan Giráldez aixecaven la segona Champions a Eindhoven. Ara es tracta de poder. De ser capaç de portar a terme una acció. I aquí entra en joc el tercer verb, segurament el més bonic de tots en el món de l’esport: guanyar. Perquè això és el que ha de fer el Barça aquesta tarda a Stamford Bridge (18.30 h). Allò que tan acostumat està a fer. De derrotes, se’n veuen poques. Sense anar més lluny, en les últimes cinc temporades –comptant aquesta–, les blaugrana només han perdut vuit partits. Vuit en cinc temporades. Sis, això sí, a Europa. Perquè el nivell que l’equip es troba en la Champions és a anys llum del que es troba en les competicions estatals. A Europa costa més. Per això l’aficionat es descol·loca quan les patacades arriben. La de dissabte passat ho va ser. Un Barça desconegut que es va complicar l’accés a la final de Bilbao, però que continua tenint-ho a l’abast.
Cal remuntar. Un escenari que no apareixia des del 2018. Giráldez, Paredes, Walsh o Aitana van afanyar-se a enviar un missatge de confiança després de la derrota a Montjuïc. Quedaven 90 minuts –potser més–. Temps més que suficient per remuntar un sol gol, el que va anotar Cuthbert en la primera meitat. Cal, però, que les blaugrana trobin la recepta per aconseguir-ho. Res va sortir en l’anada. Es va veure un Barça lent, imprecís i poc perillós. Al davant, un Chelsea amb les idees clares i un plantejament que va sortir a la perfecció. Les londinenques, còmodes en el paper de no favorites, tornaran a intentar frenar el ritme del partit i posar nerviós un Barça que es plantarà a Stamford Bridge amb el temps i el resultat en contra. El cap fred i la mentalitat seran clau. En això, el Barça ha fet un salt en els darrers dos anys. Gestiona millor els escenaris adversos i no hi ha dubte que avui se’n trobarà un i de molt gros, sobretot perquè l’estadi serà una caldera amb un ple absolut.
Opcions en l’onze
En l’anada no va funcionar res i això pot provocar que Giráldez introdueixi alguna modificació. El tècnic ha disposat d’una setmana per analitzar quines solucions pot aplicar. El gallec pot repetir l’onze o variar alguna posició. L’entrada de Bronze n’és una. Ona Batlle va patir molt al costat dret i l’experiència de l’anglesa es planteja com una opció real. Fins i tot podrien entrar totes dues i avançar Rolfö a l’atac, sacrificant així Mariona. Alèxia, que va acaronar l’empat en l’anada, també es presenta com una alternativa. Jugadores com Pina o Vicky López poden tenir també el seu paper, però entrant com a revulsives. Per la seva banda, el Chelsea pot recuperar Mjelde i Björn. Emma Hayes, que no es va cansar de repetir en la prèvia que el Barça “és el millor equip del món”, podria optar per l’onze que tan bé li va anar a Barcelona.
És tot un repte, però aquest equip ja n’ha fet. La darrera va ser èpica, igualant un 0-2 en menys de dos minuts en tota una final de Champions. Partits com aquell fan que tot sigui possible. Creure no és una opció, és una obligació que ha imposat aquest Barça amb el futbol i la mentalitat que ha regalat des de fa anys. És clar que és possible.
