El Barça acabarà segon en la lliga perquè el Girona ha dimitit de la lluita un cop ha tingut lligada la Champions. Això és així. A falta de només sis punts en joc, el +4 sembla definitiu. Si no hi ha un accident catastròfic en les dues últimes jornades, que seria del tot inadmissible, el Barça assolirà allò que Xavi va catalogar en el seu dia com a objectiu de mínims. Un objectiu de mínims assolit amb serveis mínims, perquè el partit del Barça al Power Horse Stadium contra un Almeria ja descendit va ser de tot menys entretingut. Una invitació al badall. Un ritme de partit baixíssim. L’Almeria té fa dies el cap a segona, i en el Barça molts jugadors va fer la sensació que també estan pensant ja en la pròxima temporada, en els seus interessos en el mercat, i enfocats en l’Eurocopa i els Jocs Olímpics segons el cas. Lamine Yamal i un excels Fermín López són els dos únics jugadors que van sortir de l’equació. Lamine Yamal hi va posar pinzellades de talent i Fermín, l’energia i els gols. El seu doblet impulsa el Barça cap a l’Aràbia Saudita.

L’Almeria va demostrar per què jugarà a segona divisió la pròxima temporada. Els dos gols increïbles que van fallar Leo Baptistao i el Choco Lozano sols davant de Ter Stegen expliquen molts dels mals d’aquest equip. Pepe Mel va jurar en arameu. Baptistao va perdonar en el minut 22, després d’una gran cavalcada es va plantar sol davant de Ter Stegen i allà se li van fondre els ploms. La seva rematada va ser molt deficient –indigna de primera divisió– i recriminable va ser l’actitud de la defensa del Barça, que s’ho va mirar tot amb una passivitat alarmant. Encara més clara potser va ser l’acció del Choco Lozano (47’). Embarba i Jonathan Viera van connectar dins l’àrea, Cubarsí va refusar molt tendre, la pilota va rebotar en Koundé i va deixar tot sol Lozano en una posició pròxima al punt de penal i amb tot a favor va xutar a fora. Mans al cap de Jonathan Viera i desesperació màxima de Pepe Mel. Sembla increïble que Ter Stegen aconseguís marxar d’Almeria amb la porteria a zero. També va tenir fortuna perquè el pal el va salvar en un xut creuat d’Adri Embarba (28’), en una altra acció en què Koundé es va adormir en la marca. El jugador de l’Almeria va traçar una diagonal molt fàcil picant a l’espai i el francès el va seguir amb la mirada.

En el Barça, poca cosa. Xavi va situar Pedri a la base i el seu ritme lent va anestesiar tot l’equip. Se’l va veure molt feixuc, al canari, el dia que es retrobava amb el seu pare futbolístic en l’etapa en el Las Palmas. Aquest no és el Pedri que va enamorar Pepe Mel quan tenia 16 anys. Preocupa el seu to físic de cara a l’Eurocopa. La pregunta, de fet, seria si convé que hi vagi. La resposta la sabem tots i també sabem què acabarà passant.

Els que sí que continuen fent mèrits per ser-hi són Lamine Yamal i Fermín. El primer hi serà segur i el segon sembla disposat a posar en un compromís De la Fuente. El partit individual de Fermín va ser molt meritori. Ja fa dies que està brillant. Va marcar de cap contra el València i va tornar a marcar de cap ahir a Almeria. La centrada d’Héctor Fort a cama canviada va ser deliciosa i Fermín va rematar de forma excel·lent, fent picar la pilota a terra abans d’entrar (14’). En l’acció va saber castigar a l’esquena del central i entre el lateral. Ni Chumi ni Bruno Langa el van detectar i quan ho van fer ja era tard. En el segon gol, Fermín va rematar al primer toc amb la cama esquerra una bona centrada de Sergi Roberto (67’). De nou, part del mèrit de l’acció va ser la seva arribada des de segona línia. Aquesta virtut, Fermín la té molt interioritzada. Veient el seu final de temporada, podríem preguntar-nos per què Xavi no l’ha usat més en moments decisius de la temporada.