Reconversió excel·lent
Ingrid Engen ha complert amb escreix actuant de central aquesta temporada
Les baixes de Paredes primer, i de Mapi després, l’han situat a l’eix de la defensa i s’ha convertit en una de les indiscutibles per a Jonatan Giráldez
Primer va ser l’amigdalitis d’Irene Paredes. Després, la lesió muscular de la basca i la ruptura de menisc de Mapi León. Tot plegat, amb Jana Fernández a la infermeria durant molts mesos. L’eix de la defensa del Barça va viure a finals de l’any passat molts contratemps. Les tres centrals pures de la plantilla de Jonatan Giráldez van estar fora de combat en algun moment. Bronze i Marta, amb experiència en aquesta posició, van ser una alternativa. També Martina, que malgrat tenir fitxa del filial s’ha consolidat com una més. Ara bé, qui es va convertir en la millor solució possible davant totes aquestes adversitats va ser Ingrid Engen. La noruega s’ha reconvertit en central i ha complert amb escreix. No ho tenia fàcil. Paredes i Mapi León formen, segurament, la millor parella del continent i del món. Sense elles, el Barça perd lideratge, velocitat, agressivitat i sortida de pilota. Però Engen va acceptar el repte amb ganes i ha aportat tot això a l’equip. S’ha guanyat el lloc i els elogis. És indiscutible en l’onze titular. De fet, demà serà titular per primer cop en una final de la Champions amb la samarreta blaugrana. Amb el Wolfsburg ja ho va ser el 2020, quan va perdre contra el Lió. A Torí i a Eindhoven va ser suplent. Encara més, el 2022 no va jugar ni un sol minut i la temporada passada va entrar en el minut 90. Les coses han canviat per complet. L’alineació de demà desperta alguns dubtes, però la presència d’Engen no ho és pas.
El Metropolitano
Engen va passar un examen com a central que va convèncer Jonatan Giráldez. Va ser el 27 de novembre del 2022. Aquell dia, al Metropolitano, la noruega va actuar a l’eix fent parella amb Mapi León. El Barça va golejar (1-6) i Engen va aprovar de sobres. “Va tenir un bon context contra l’Atlético per saber que té la capacitat de jugar de central. Té una bona sortida de pilota, canvi d’orientació i és molt disciplinada i està concentrada. Té una capacitat brutal per guanyar duels. Aquesta concentració i aquest hàbit del dia a dia, de com s’entrena, li estan donant la possibilitat de jugar molts minuts, tant de 6 com de central. Avui ha començat a l’eix, però ha acabat al mig perquè necessitàvem contenir les accions ofensives del Madrid i recuperar l’agressivitat. Aquesta fortalesa li ha donat opció de mantenir esforços durant el partit.” Això deia el seu entrenador després del clàssic del novembre passat, és a dir, un any després d’aquella prova a Madrid. Era la setmana en què Paredes va tenir amigdalitis. Des de llavors, Engen ja no es va moure de la defensa.
El Barça va haver de jugar alguns partits sense les dues centrals titulars dels últims dos anys. A qualsevol li hauria entrat el pànic, però l’equip blaugrana té una plantilla amb molts recursos. Sense anar més lluny, Patri, gran protagonista de la passada final d’Eindhoven, va ser central titular en la final de la primera Champions a Göteborg per la baixa d’Andrea Pereira. Engen es va saber compenetrar també amb Martina o Marta, però la seva acompanyant durant la major part de la temporada ha estat Irene Paredes. Les dues han estat un altre mur per fer d’aquest Barça l’equip menys golejat de totes les competicions, també de la Champions –8 gols en contra, pels 10 que ha rebut el Lió–. Perquè és a Europa on Engen s’ha consolidat i coronat com a central. Allà és on els equips exigeixen i el cert és que la noruega va ser de les millors en tota l’eliminatòria de semifinals contra el Chelsea, també a Montjuïc, on les blaugrana no van tenir el dia. L’examen final serà demà. Al davant, Diani, Dumornay, Cascarino, Hegerberg –que surt d’una lesió– i companyia.