Barça- Olympique de Lió
Cata Coll
Present i futur
Cata Coll ha passat de tenir una dura lesió al genoll a guanyar el mundial i ser titular indiscutible a la porteria del Barça, en detriment d’una Sandra Paños que, després de nou temporades, abandonarà el club per la porta gran
Sandra Paños va ser la portera titular en la final de la copa contra la Real Sociedad, però qui defensarà la porteria del Barça aquesta tarda davant l’Olympique de Lió serà Cata Coll. Un canvi que reflecteix perfectament la transició que s’ha produït aquest curs sota pals. La seva dedicació, entrega i un talent innegable havien convertit la valenciana en titular indiscutible i una peça clau en el vestidor blaugrana, fins aquest any, que hi ha hagut un gir de guió. La irrupció de Cata Coll l’ha eclipsat i ha perdut protagonisme fins al punt de quedar relegada a un segon pla. Mostra d’això és que el partit més important de la temporada no el jugarà, sinó que el veurà des de la banqueta. No ha estat un any gens fàcil per a Paños, que després de nou temporades en el primer equip –va aterrar al Barça el 2015 procedent del Llevant– abandonarà el club a la recerca de minuts i oportunitats que li permetin continuar creixent professionalment. Emblema, història i una figura exemplar del club blaugrana, se n’anirà per la porta gran. Ara és el torn de Cata Coll, que ha demostrat estar més que preparada per assumir el rol de portera titular, amb un rendiment excepcional. La futbolista balear és el present i el futur de la porteria del Barça.
El punt d’inflexió
Aquesta transició es va començar a gestar en el passat mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. Sempre es diu que d’una lesió se’n torna més fort. En aquest cas, no hi ha cap dubte que va ser així. Després de superar una ruptura del lligament encreuat del genoll esquerre, que la va tenir 13 mesos lluny dels terrenys de joc, Cata Coll va reaparèixer el març del 2023 contra el València, en el minut 75. Des d’aleshores, la mallorquina ha viscut un somni, del qual encara no s’ha despertat. Un cop acabada la temporada, en què finalment només va jugar dos partits complets –contra l’Alhama i l’Sporting Huelva–, se’n va anar amb les seves amigues de vacances a Màlaga però una trucada ho va canviar tot. Contra pronòstic, estava en la llista de la selecció espanyola per al mundial. Una convocatòria en què, per cert, no hi havia Sandra Paños.
Com es preveia, la mallorquina va arrencar la competició a la banqueta. L’escollida per defensar la porteria era Misa Rodríguez, jugadora del Real Madrid. Cata Coll va ser la primera que va acceptar aquest rol. Estar allà ja era tot un premi després d’haver viscut uns mesos d’autèntic calvari, en els quals va incorporar a la seva rutina un nutricionista i un psicòleg, a més de fer dobles sessions d’entrenament. L’objectiu no era un altre que tornar tant físicament com mentalment preparada per mostrar la seva millor versió quan se la necessités.
La derrota contra el Japó (4-0) en l’últim partit de la fase de grups va fer replantejar les coses a Jorge Vilda, que va apostar per a la blaugrana per disputar els vuitens de final contra Suïssa. Des d’aleshores, ja no es va moure més de la porteria i va contribuir, amb intervencions de molt mèrit, que la selecció espanyola es proclamés campiona del món.
Amb la inèrcia que la va empènyer a tocar el cim, va arrencar la temporada al Barça fent un pas de gegant, guanyant-se la confiança de Jonatan Giráldez i participant en els duels més transcendentals. La balear, que va firmar pel Barça poc després de complir els 18 anys, va marxar cedida al Sevilla l’agost del 2019 per tenir minuts i créixer. Ho va fer, i, després de tres anys a l’ombra de Sandra Paños, ara li ha arribat el seu moment. El relleu generacional ja és tota una realitat.
