Fer bona la dita
El Barça busca la tercera Champions contra el seu rival més temible, un Lió que ja l’ha derrotat en dues finals
Les blaugrana són a les portes de fer història alçant els quatre títols possibles del curs
Fa molts anys, algú es va inventar una dita que diu que “la tercera és la bona”. Hi ha diverses suposicions sobre el seu origen. Qui sap quin és el cert i quin era el motiu real per afirmar això amb tal convenciment. Potser va ser la idea d’algú que necessitava aferrar-se a alguna esperança després de fracassar en dues ocasions. O és que ho va comprovar realment i se’n va sortir en el tercer intent. Sigui com sigui, aquesta és una dita que utilitzem sovint avui dia quan intentem una cosa una vegada i una altra. I avui, a Bilbao, el Barça vol fer-la bona. Cal fer-la bona. El conjunt de Jonatan Giráldez s’enfronta a l’Olympique de Lió, la seva autèntica bèstia negra. Un equip que l’ha derrotat sempre. Però de tots els precedents, n’hi ha dos que estan gravats en la memòria del barcelonisme. Es tracta de les finals de la Champions del 2019 i, sobretot, del 2022. Avui, en un San Mamés blaugrana, tots dos es tornen a creuar. Per tercer cop, el Barça i el Lió disputaran una final de la màxima competició europea (18 h). I el missatge és aquest: que la tercera és (o ha de ser) la bona.
L’equip francès és el gran dominador del continent. Ha disputat deu finals de Champions i n’ha guanyat vuit. La competició no s’entén sense el seu domini. Ara bé, des del 2016, quan el Lió va arrencar una sèrie de cinc triomfs seguits, només hi ha un equip que ha pogut fer-li ombra, i es tracta del Barça. Les blaugrana han aixecat dos títols i han disputat quatre finals. Avui busquen la tercera en la cinquena. Un altre cop el tres. Aquestes teories que circulen per les xarxes i acaben entrant al cap de les jugadores.
El Barça vol fer història avui culminant una temporada perfecta. El pòquer s’ha resistit i avui podria ser una realitat després de segellar supercopa, lliga i copa. Com també se li ha resistit al Lió. És el que falta a aquest equip. Ho ha fet tot, o gairebé tot. Ha aixecat tots els títols que existeixen, ha creat un segell, ha enamorat amb el seu futbol, ha inscrit el seu nom en premis individuals i ha trencat barreres socials. Però no, mai ha derrotat el Lió. Fer-ho seria el cop de puny definitiu sobre la taula d’Europa. Implicaria fer claudicar les reines absolutes de la competició. I també un cop de puny sobre la taula del club. Perquè el focus de la setmana s’havia de centrar en el partit d’avui, però la destitució de Xavi 24 hores abans de la final va provocar que es parlés d’altres coses. Tot plegat, davant un desplaçament històric i prop de 40.000 culers que no es volen perdre els 90 o 120 minuts que passin sobre la gespa d’una catedral del futbol.
La intuïció
Jonatan Giráldez explicava després de la final de la copa que tenia una intuïció i una idea de l’onze que presentaria contra l’Olympique Lió. El cert és que el més segur és que el gallec aposti per l’equip de gala al llarg de la temporada, si bé hi podria afegir una única variació al lateral. Que Cata, Paredes, Engen, Walsh, Aitana, Patri, Graham, Paralluelo i Mariona jugaran, és el més probable. Entre Bronze, Ona i Rolfö podria estar l’onzè lloc. L’anglesa i la de Vilassar de Mar han estat les titulars al llarg del curs, però el retorn de la sueca ha donat més possibilitats a Giráldez. En el clàssic van jugar ella i Ona, però Bronze va fer una gran eliminatòria contra el Chelsea. Una de les tres podria caure de l’onze.
Per la seva banda, el Lió podria repetir l’alineació de la tornada contra el PSG, amb Dumornay com a futbolista avançada, però amb molta mobilitat. Una futbolista que és un autèntic corcó, potent físicament i amb molta arribada a l’àrea. Hegerberg està recuperada, però no té ritme per ser titular.
És la final de les finals. És el context ideal. El Barça creu que toca, que ja va sent hora de guanyar. Que sí, que la tercera ha de ser la bona.
