Barça- Olympique de Lió
El rival
El llegat i l’aposta
L’Olympique de Lió viu una nova etapa després de l’adeu de Jean-Michel Aulas, el gran impulsor de l’equip, i l’arribada de Michele Kang, propietària dels Washington Spirit
Aulas era un pare per a les jugadores, mentre que Kang manté certa distància, si bé garanteix recursos per continuar regnant: la renovació de Hegerberg n’és l’exemple
Corria l’any 2004 quan Jean-Michel Aulas, president de l’Olympique de Lió, va decidir absorbir el FC Lió. El mandatari francès va detectar una veta de mercat poc explotada a Europa, on el futbol practicat per dones era a anys llum del que passava a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, tant en interès com en nivell. Convertir aquell equip en una referència mundial era un objectiu que, avui dia, continua sent una realitat. Aulas va cuidar el femení igual que el masculí. L’aposta del president, acompanyada de la professionalització de la lliga femenina a França, va impulsar un club que no va parar de guanyar des de llavors. Set anys després d’aquella adquisició, el 2011, l’Olympique aixecava la primera de les vuit Champions que acumula en el palmarès. En aquella final contra el Postdam (2-0), hi havia Renard, Le Sommer i Majri, que formen part de la plantilla actual. La capitana era Sonia Bompastor, actual entrenadora.
La resta és història. Vuit Champions, cinc de manera consecutiva, un regnat imparable i nombrosos títols nacionals. Un equip ple d’estrelles. Més d’una dècada gloriosa, de la qual Aulas va deixar de formar part ara fa un any, quan en el consell d’administració del club va passar de ser president a president d’honor. Acabava una etapa que les jugadores no obliden, tal com van mostrar a les xarxes socials. Dies després li van demanar que aixequés la copa francesa que acabaven de guanyar. Aulas plorava mentre les futbolistes l’agafaven i l’aclamaven. “Estaven molt unides a ell. Va fer molt perquè les dones passessin en un primer pla. Era gairebé com un vincle familiar entre un pare i les seves filles. La transició no va ser fàcil”, explica en aquest diari Marion Saive, periodista del diari de Lió Le Progrès.
I aquesta transició va donar pas a Michele Kang, l’empresària nord-americana propietària dels Washington Spirit, l’equip que entrenarà Jonatan Giráldez quan tanqui l’etapa al Barça, i ara també del 52,91% club francès. Diners, tots. Aposta real. Ara bé, el vincle no és el mateix. “Aulas era omnipresent. Kang ve, de mitjana, una setmana al mes. La relació no és la mateixa. Bompastor necessita ser a prop dels directius i això passa menys amb Kang, però és cert que va arribar amb grans ambicions. Va deixar clar des d’un principi que tenia recursos i que els diners no serien un problema”, explica Marion Saive. L’exemple més recent d’això és la renovació de la gran estrella, Ada Hegerberg. La noruega acabava contracte aquesta temporada, però ha allargat la vinculació amb el Lió fins al 2027. Moviment clar respecte al projecte de Kang, que vol mantenir el Lió al cim més alt del futbol europeu i mundial. “Vol que les dones tinguin els mateixos mitjans, infraestructures i equipaments que els homes i que s’entrenin de la millor manera possible, basant-se en estudis científics i recerques realitzades sobre les atletes. El personal s’ha duplicat. L’ambició és disposar d’un estadi de 20.000 localitats als afores de Lió”, comenta Saive.
Del 2016 fins ara, el Lió només ha deixat de guanyar dues Champions, les dues que ha aixecat el Barça, el 2021 i el 2023. Les reines de la competició contra les candidates a marcar també una època gloriosa. Dissabte tornen a trobar-se. Qui trepitjarà més fort?