Els antiherois blaugrana d’en Bayer
Dembélé: l’Erasmus més llarg de la història
L’Erasmus més llarg de la història dels Erasmus, vida de pizzes nocturnes, de campus esportius diürns, de pastisseria comercial diversa entre àpats, de viatges pagats a ciutats d’Espanya per jugar a la Play a hotels de luxe i, com a compensació, doncs res, una cobertura mèdica de primer nivell per suplir els excessos d’una vida asimètrica entre els drets i els deures: el Barça prenent decisions parentals per educar nens mimats a preu d’or.
Aquest va ser Dembélé, l’adolescent anàrquic a qui van costejar el luxe de fer-se gran al Barça mentre s’esperava l’arribada d’un dia existent: aquella nit de Champions en què l’explosió seria perenne i deixaria de decidir nord quan la realitat deia sud, o sigui, el partit en què la inversió per fer-lo una persona equilibrada tindria un retorn emocional pel gran públic.
Però res, Dembélé va passar per Barcelona som si estigués en un campament d’estiu sense monitors, vivint gràcies a la intuïció del que podria ser, i al final, quan va aprendre hàbits bàsics de parvulari per no lesionar-se, va tornar a casa sense agraïment, sense dir adeu, com si el Barça hagués estat un orfenat públic que tenia l’obligació de fer-se càrrec de la seva isolació familiar: el cosí estúpid de Harry Potter.
En definitiva, Dembélé hauria viscut el millor Erasmus si no fos perquè en acabar aquest article d’antiherois em venen els tres mesos compartits a Roma amb tu, aquelles setmanes entre ara i per sempre, aquells dies en què ens dèiem t’estimo quan volíem dir viure, aquelles nits abraçats ben forts perquè vam decidir dormir sense mantes: la felicitat dels pobres estudiants d’Erasmus guanyarà sempre al parc temàtic de Dembélé.