Els antiherois blaugrana d’en Bayer
Murillo: una fruita calenta al Rocambolesc
Una mala tarda deambulant per botigues de segona mà on pagues productes trencats pel simple fet de gastar, d’intentar tapar l’ansietat personal amb el consum immediat i la falsa sensació d’avançar perquè ets propietari de mercaderies nòmades: l’arribada de Murillo el gener del 2019 per omplir la taula com qui posa fruita calenta al costat d’un assortiment de gelats del Rocambolesc, o sigui, comprar mediocritat per enaltir les glòries autòctones.
A partir d’aquí, Jeison Murillo va passar pel Camp Nou com el cosí llunyà d’un casament al qual se l’invita a darrera hora per whatsapp, va aterrar sense salutacions i va marxar quan tothom desfilava a la barra lliure, sense saber què havia aportat ni què esperaven d’ell: una barreja caòtica de falta de comunicació, manca de criteri esportiu, i falta de visió del propi jugador, o sigui, la setmana de vacances amb la teva família a Múrcia en plena onada de calor i esgotament.
Per això Murillo va viure a Barcelona amagat a una cantonada, fent cara d’estic per aquí com puc estar allà, preguntant-se en silenci en quin moment va donar credibilitat al senyor de les ulleres de parla titubejant, aguantant un llibre al revés per estudiar camuflat les pautes d’actuació dels companys, i al final, escrivint a un diari personal amb vocació de ser cremat on s’hi podia llegir a les pàgines inicials: “Si vols ser feliç hi ha certs mites que millor no conèixer, certes aventures que millor no començar, i certs somnis que millor no acomplir.”