Les campiones d’Europa van començar la defensa del tro de la pitjor manera. 2-0 va caure el Barça al feu del Manchester City, en un enfrontament en què l’equip entrenat per Pere Romeu va estar irrecognoscible. Ja d’aparença va estar estrany, perquè la UEFA va obligar a les culers a combinar la seva primera equipació amb un pantaló blanc ja que ni la segona (negra), ni la tercera (verda) li quadrava a l’ens. Però, sobretot, on no es van trobar les blaugrana va ser futbolísticament, lluny de la versió que acostumen a oferir.

La imatge de totes les jugadores barcelonistes, anant corrents cap al vestidor, un cop l’arbitra va xiular el final de la primera part, és prou significatiu de com va anar el primer acte. I és va suposar un calvari els primers 45 minuts per a les blaugrana. I això que només engegar el partit, a punt van estar de marcar, amb una jugada fabricada entre Alexia i Graham Hansen que la noruega va acabar estavellant al pal. Aquesta acció va ser un miratge, perquè des d’aleshores –Graham Hansen va topar-se amb la fusta al minut 3– el joc va pertànyer al Manchester City. El conjunt dirigit per Gareth Taylor va tancar a les culers al seu camp, amb una pressió altíssima, acompassada i intensa, jugadora a jugadora, de la qual no van saber sortir, passant-se tot l’acte a remolc. Les citizens, a més, van tenir clar què fer amb l’esfèrica, comandades per Miedema a la medul·lar i amb Shaw, com a referència, que amb el seu imponent físic, va fer anar de corcoll a la defensa culer. Van advertir seriosament les locals primer amb un xut al pal de Hemp i, després, amb una rematada a boca de canó de Park que Cata Coll va salvar amb una fantàstica intervenció. Menys afortunada va estar la sentinella mallorquina més tard, quan no va mesurar bé la sortida al segon pal en un córner, que Miedema va prolongar i Layzell (36’) va acabar rematant a l’àrea petita sense que hi hagués portera sota pals. Així, va estar grogui el Barça en aquest primer acte en què no va trobar la manera de traslladar-se a camp contrari i atacar, ja que no trobar arguments per fer-ho des del joc llarg. Tot i això, haguéssin pogut marcar les barcelonistes en un parell de fogonades: una altra de Hansen en un contraatac que va aturar Yamashita i en una de Pajor, que li va pispar la pilota a la portera japonesa i el seu xut a porteria buida va treure’l a sobre de la línia Laia Aleixandri.

Sí va canviar un pèl l’escenari després del descans. La pressió alta de les sky blues, segurament fruit del cansament, va ser menys eficient i les blaugrana van poder-la superar amb més facilitat. Tot i millorar, les culers tampoc van aconseguir sotmetre prou al Manchester City, encara que sí van poder empatar en un tir d’Alexia, que va bloquejar la defensa local, o amb un xut d’Aitana que es va enverinar i va picar al travesser. Les citizens defensaven ara, però estaven còmodes i van sentenciar en un contraatac: Layzell va buscar en llarg, a l’esquena de la defensa visitant, a Shaw (77’), que va plantar-se davant de Cata Coll i no va perdonar. Feia 172 dies que el Barça no perdia, gairebé mig any, des del 20 d’abril quan va caure (0-1) contra el Chelsea en les semifinals de l’anada de la Champions League.