L’esperada roda de premsa de Joan Laporta per donar explicacions sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor va servir al president blaugrana per fer una defensa ferma de la gestió de la directiva i per atacar amb vehemència els que l’han criticat. Ho va fer amb missatges contundents, sobretot cap als grups opositors a la junta, i amb lemes que buscaven la complicitat de la massa social, apel·lant a l’escut i parlant d’un “relat apocalíptic i ignominiós”. Amb un discurs més propi de la defensa d’un mandat que al març farà quatre anys que no pas de l’argumentació d’un cas tan delicat com el de les inscripcions, i buit d’autocrítica, Laporta va presumir d’haver tornat a la regla 1:1, del potent contracte amb Nike, del nou estadi i, com era d’esperar, de la prometedora marxa de l’equip de Flick.

En una llarga roda de premsa, que sempre és de valorar –a diferència d’altres clubs que ni en fan–, un dels punts amb més contingut va ser l’operació amb els seients VIP, detallada pel director corporatiu i pel president, que, això sí, no va revelar el nom de les empreses de Qatar i els Emirats Àrabs amb qui s’ha entès.

El president va disparar a tort i a dret, però amb qui no va ser especialment dur és amb LaLiga i la federació espanyola, que al cap i a la fi són els que van retirar les llicències de Dani Olmo i Pau Víctor. I si el club defensa, com va fer el president, que havia presentat tota la documentació en temps i forma, i que Tebas els va anar alterant les exigències, tindria tot el sentit alçar la veu contra tots dos organismes. Que no ho fes respon, probablement, als equilibris que ha de fer perquè el cas no està tancat, sinó que els dos futbolistes afectats juguen per una mesura cautelar decidida pel Consejo Superior de Deportes. Només per aquesta prudència s’entendria que Laporta no apliqués a LaLiga i a la federació la contundència en la crítica que va dedicar a l’oposició i als mitjans.