Pep Guardiola va confiar en l'equip de gala i aquest no va fallar. Ja se sap que dirà que en el seu Barça no hi ha teòrics titulars ni suplents, però l'onze inicial que va formar contra el Panathinaikòs és el que, probablement, tothom coincidiria a assenyalar com el millor possible. I en aquest equip, a la banda esquerra de l'atac, està situat David Villa, que ahir en l'estrena de la lliga de campions amb el Barça va demostrar que té ganes d'erigir-se en un dels protagonistes de la competició. L'asturià ha fitxat pel Barça per aixecar títols, els màxims possibles, però si hi ha algun que li faci una il·lusió especial és el de la Champions. Aconseguir la quarta orelluda i un altre cop al majestuós estadi de Wembley és el somni de molts culers.

Mentre continua amb el seu procés d'adaptació al joc de l'equip, Villa va donar fe ahir que és un davanter que porta el gol a la sang. Va marcar en una jugada a pilota aturada després que Xavi servís un córner i que Sergio Busquets, emulant Márquez pentinés la pilota al segon pal. Un gol que va celebrar d'allò més amb Leo Messi, amb qui cada vegada s'entén més. En la segona part, va estar a punt de culminar una gran jugada d'Abidal per l'esquerra, però no va estar fi en la rematada tot i trobar-se a poca distància de la línia de gol. En el minut 65 de partit, Guardiola va decidir reemplaçar-lo per Bojan, que va fer una gran passada a Messi en la jugada del quart gol, fet per Pedro.

Qui també té el gol entre cella i cella és el davanter canari, que ahir gairebé sense voler es va estrenar en la Champions. Pedro és un jugador de l'estil de Raúl González, que no saps com s'ho fan però sempre estan ben situats per acabar marcant. Aquest és un do que molts davanters voldrien i que Pedro té, com va demostrar en el quart gol, aprofitant el rebuig dels dos pals després d'una rematada de Messi.

Guardiola també va aprofitar que el partit es va resoldre ben aviat per donar entrada en el segon temps a Gabi Milito per Gerard Piqué, que va jugar amb una protecció al cap pel cop que va rebre contra l'Hèrcules, i a Mascherano per un excel·lent Xavi. Els dos argentins han d'anar agafant el ritme de competició necessari.