El protagonista
David Villa
Villa condemna de nou els seus
No sé sol fer mal a allò que estimes, però per desgràcia per a David Villa, un dels equips als quals ha fet més gols és a l'Sporting de Gijón, el club que el va formar com a futbolista i que estima profundament. Ídol a Gijón, a l'altura de mites com ara Quini i Luis Enrique, el davanter blaugrana s'havia enfrontat quatre cops amb el seu exequip amb el València i els havia fet quatre gols. Ahir, era la cinquena vegada que vivia un partit que ell mateix va definir com a «especial», però també havia advertit que intentaria recuperar el camí del gol que li va privar el porter De Gea a Madrid contra el conjunt asturià. El professionalisme obliga, es justificava dilluns amb tota la raó del món. A Gijón mai li han tingut en compte i el continuen rebent amb els braços oberts. I suposo que continuarà sent així, malgrat que ahir els va tornar a amargar la nit amb el seu cinquè gol.
Sense Leo Messi, Villa estava obligat a estirar del carro en l'aspecte ofensiu. Per qualitat, experiència, responsabilitat i pes en l'equip. Ho esperaven els tècnics i ell n'era conscient. En el 4-4-2 amb què va sortir el Barça d'inici es va situar al centre de l'atac més escorat a la banda esquerra, mentre que Bojan ho va fer a la dreta i Iniesta, amb llibertat de moviments –el mateix privilegi que Messi– jugava una mica més endarrerit que els dos puntes. En una primera part sense gaires ocasions perquè l'Sporting va estar molt ben ordenat en defensa i va taponar molt bé totes les línies de passada, Villa va ser el davanter blaugrana més actiu. En el minut 5, ja hauria pogut marcar després de rebre una molt bona assistència d'Iniesta i en el 19, ho va tornar a provar amb una jugada individual per l'esquerra, però va xutar fluix. Instants després, hi tornava, però va xutar massa creuat i dos minuts abans de la mitja part, va voler ser massa protagonista en una jugada en què es va precipitar perquè tenia Bojan sol dins de l'àrea, però va optar per xutar i la pilota va acabar al lateral de la xarxa.
Les ganes de gol amb què El Guaje va acabar la primera part van quedar saciades en el minut 3 de la segona. Una gran assistència d'Alves la va recollir l'asturià per definir perfectament davant Cuéllar. Villa no el va celebrar. Per respecte. I això que el gol va ser dels importants, perquè va permetre al Barça sumar tres punts imprescindibles. Era el seu segon gol en la lliga i el tercer amb la samarreta del Barça.
La poca inspiració dels blaugrana ahir a la nit a l'estadi va provocar que no es generessin gaires ocasions de gol en la segona meitat, però les poques que hi va haver van néixer, la majoria, de les botes de David Villa. Com la resta de jugadors, va treballar en defensa per mantenir la victòria per la mínima en els instants finals del partit i va respirar alleugerit quan l'àrbitre va xiular el final. El Guaje, un cop es dirigia cap al túnel de vestidors va rebre l'abraçada càlida de Quini, un dels seus referents i el predecessor seu com a golejador a l'Sporting, un club que Villa estima amb bogeria, però al qual està condemnat a fer mal.
Ja n'ha fet tres amb el Barça, dos en la lliga. El d'ahir va servir per sumar tres punts molt valuosos
Villa ha marcat
cinc gols en cinc partits a l'Sporting de Gijón, el club que porta al seu cor