No sempre es poden fer les exhibicions del dia del Panathinaikòs o la de diumenge passat al Vicente Calderón. El millor equip del món també té dret a tenir alguna mala nit, el problema és si es repeteix amb assiduïtat. La va tenir el Barça contra l'Hèrcules i ahir la va repetir. Com a mínim, contra l'Sporting, a diferència del dia de l'Hèrcules, els tres punts es van quedar a casa. I és important aconseguir-los en partits com els d'ahir. Perquè ahir molta gent estava només pendent de com jugaria l'equip blaugrana sense Leo Messi, que va haver de veure el partit des de la llotja amb el turmell encara adolorit després de la brutal entrada que va rebre diumenge per part d'Ujfalusi.

La pregunta que es feia molta gent era si el Barça trobaria a faltar la seva gran estrella i també què faria Guardiola per cobrir l'absència de l'argentí, que va rebre l'estima i l'ovació de la gent blaugrana abans del partit quan va recollir el premi al millor jugador del curs passat. El tècnic blaugrana ho va provar al començament amb un sistema nou. Amb les variacions en l'onze de Milito, Keita i Bojan per Piqué, Messi i Pedro, el de Santpedor va apostar per un 4-4-2 amb un mig del camp amb rombe. Amb Iniesta situant-se a la part més avançada del dibuix i jugant entre línies, com acostuma a fer Messi, i amb Villa i Bojan en punta. Els dos davanters jugaven tancats, deixant les bandes per a les entrades dels laterals. El dibuix de Guardiola va sorprendre l'Sporting en els primers minuts i d'això va estar a punt d'aprofitar-se'n Iniesta en el minut 9. El de Fuentealbilla, que es movia per tot l'atac, va caure en una banda on s'havia generat un espai perquè els quatre defenses asturians jugaven molt tancats vigilant Bojan i Villa. Allà va rebre un excel·lent canvi d'orientació de Milito, però la seva rematada creuada la va enviar Cuéllar a córner. El factor sorpresa, però, va durar poc. Manolo Preciado va rectificar i l'Sporting, que jugava amb els onze jugadors per darrere de la pilota, va anar trobant-se cada vegada més còmode defensant. Concentració i tapar els passadissos interiors que tan bé acostumen a aprofitar els jugadors del Barça eren les seves dues grans preocupacions. Ho van fer molt bé els homes de Preciado i les bones sensacions dels primers minuts van anar desapareixent. El Barça va perdre intensitat en el seu joc. Xavi no estava fi, no trobava companys a qui fer la passada amb la claredat i velocitat habituals i el joc d'atac dels blaugrana no era el de sempre. Només Villa va poder rematar amb perill quan el partit arribava al minut 30, però el seu xut va sortir massa creuat.

No acabava de funcionar el 4-4-2 i Guardiola va decidir tornar al 4-3-3 en els últims minuts de la primera meitat, amb Iniesta i Bojan oberts a les bandes. La rectificació va tenir continuïtat al vestidor. Piqué va entrar per Puyol perquè el capità tenia una contusió al bessó de la cama esquerra i també per oferir més sortida de pilota des de la defensa. Pedro, un dels homes que millor interpreten els sistemes i els moviments ordenats per Guardiola, entrava per Keita, i Iniesta passava al mig del camp per jugar al costat de Xavi i associar-se els dos com acostumen a fer. El fruit dels canvis va arribar ben aviat. En el minut 3, quan es va generar un espai a la part dreta de l'atac blaugrana que va córrer a ocupar Villa i que va veure Alves. Passada del brasiler i bona rematada de Villa per marcar el seu segon gol amb el Barça en la lliga, aquest contra l'equip que porta al cor i que no va voler celebrar, com no ho havia fet en cap de les quatre vegades que havia marcat amb el València jugant contra l'Sporting.

Amb el gol a favor, el Barça es va tranquil·litzar, però va perdre un xic el control del partit. L'Sporting, que en la primera part ni s'havia plantejat arribar fins a la porteria de Valdés, ara volia sortir al contraatac. Preciado, que havia reservat molts dels seus titulars en aquest partit, va decidir intentar-ho a 25 minuts del final, donant entrada a dos homes amb talent i vocació ofensiva com són Diego Castro i De las Cuevas, que va estar a punt de plantar-se tot sol davant Valdés tot just sortir al camp, fet que va impedir Milito amb velocitat i contundència. Guardiola va decidir llavors fer un altre moviment per reforçar el mig del camp. Mascherano va entrar per Bojan, ahir bastant desaparegut, es va situar com a mig centre i Sergio Busquets, un dels homes més en forma del Barça en aquest inici de campionat, va passar a fer d'interior i Iniesta va tornar a la banda.

Els minuts passaven, però sobre el terreny de joc no passava res, fet que no acabava sent dolent per als blaugrana tenint en compte que el resultat els era favorable i que l'equip de Guardiola no estava tan inspirat com ho havia estat, per exemple, contra el Panathinaikòs i l'Atlético i semblava més l'equip que sense intensitat i amb lentitud en la circulació de la pilota havia perdut contra l'Hèrcules en l'anterior partit de lliga que havia jugat al Camp Nou. De fet, el Barça després del gol de Villa no va tornar a rematar en tota la segona part entre els tres pals de la porteria de Cuéllar. Només el mateix Villa va crear perill en el minut 40 amb una vaselina que va anar fora. El primer dels partits que el Barça havia de jugar sense la seva gran estrella acabava amb un ensurt final en una falta llançada molt malament per l'Sporting, però amb victòria. El joc, però, va ser molt menys brillant del que acostumen a fer els blaugrana, que hauran de resoldre els problemes que els estan plantejant els rivals al Camp Nou.