El València era el clar dominador del partit. Pablo Hernández havia avançat els de la capital del Túria amb un gol a mitja primera part i Víctor Valdés havia salvat els mobles en una rematada a boca de canó del mateix Pablo abans del descans. Les graderies del Camp Nou tremolaven veient que el seu equip era un garbuix inconsistent. Una mala còpia xinesa del gran Barça que ha enlluernat durant els últims dos anys. Fatiga crònica, poca coordinació i ofegats pel València. Els homes de Pep Guardiola eren superats pel València, i els d'Unai Emery, a més, dominaven en la possessió de la pilota. Tota una heretgia, si es fa contra el Barça. Però el tècnic basc havia plantejat el partit a la perfecció, i de ben poc que la jugada no li surt rodona. Es necessitava un canvi immediat, i Guardiola va esperonar els seus jugadors en el descans. Segurament el vestidor blaugrana es va convertir en un sepulcre escoltant el de Santpedor. Era el moment de deixar les coses clares i canviar la dinàmica d'un partit decadent. Hi havia en joc fer la pitjor arrencada del Barça de l'era Guardiola i, de retruc, eixamplar els dubtes sobre la fiabilitat de l'equip al Camp Nou. No era el moment de dubtar, i el tècnic blaugrana va fer sortir l'orgull dels seus jugadors. Havien fet una de les pitjors primeres parts al Camp Nou que es recorden amb ell a la banqueta, i era el moment de fer un gir que agafés de sorpresa el València.

I els deixebles del santpedorenc, que va contribuir al canvi amb un plantejament nou, col·locant un quart migcampista i tapant les penetracions de Mathieu, no li van fallar. Van sortir a mossegar el rival com en els vells temps. Incisius i amb la verticalitat endimoniada que tothom recorda, van anar pel València com un equip de juvenils que es vol reivindicar. No com un equip que ha tocat el cel del món futbolístic. Tot just noranta segons, va necessitar Iniesta per fer un teva-meva amb Xavi i marcar el gol de l'empat. Era el millor símptoma que el Barça, el genuí, el que tothom coneix, havia tornat. Després va continuar l'espectacle, i la comunió amb les grades va ser instantània. Ahir hi havia en joc més que tres punts. El partit d'ahir és d'aquells que marquen una temporada. T'ensorren si el perds, però si el guanyes, com es va fer, talles de soca-rel els dubtes que havien sorgit pels últims resultats al Camp Nou. Va ser un veritable cop d'autoritat i un missatge als adversaris: el Barça de sempre ha tornat, i qui ho dubti va ben errat. El València, el líder, ja ha caigut al Camp Nou. Els propers visitants en la lliga són el Sevilla, el Vila-real i el Real Madrid.