José Manuel Pinto (El Puerto de Santa María, 1975) es va convertir, amb permís de l'estratosfèric Messi, en el ferm protagonista del partit. El porter andalús va estar lúcid sota els pals i ho va fer quan més ho necessitava l'equip. El Barça va començar massa imprecís a la zona de contenció per la pressió a la zona ampla del Betis. El tècnic rival, Pepe Mel, va traçar un guió pràctic i eficaç, però no va pensar en la inspiració d'un andalús que ara vesteix els colors del Barça: Pinto. El de Cadis sap que és l'etern suplent de Víctor Valdés. Viatja en totes les convocatòries i sap que només un contratemps del seu homòleg de l'Hospitalet pot donar-li l'alternativa. Va arribar al Barça amb aquesta condició, i l'accepta amb la fe disciplinada d'un monjo de clausura. La cosa canvia quan arriba la competició de la copa. Pinto és el titular indiscutible i Valdés ha de quedar-se a la banqueta. El torneig del KO és l'escenari ideal per a les reivindicacions del gadità. Als 35 anys, i en la recta final de la seva carrera, sap que cada oportunitat que té de degustar el futbol d'alt nivell és una ocasió única per gaudir del millor futbol del planeta.

Dir Pinto és dir copa per al Barça i ahir l'andalús va brillar de manera excepcional fent tres aturades de mèrit, un rebuig i una altra pilota, a un xut de Rubén Castro, es va estavellar al seu travesser. Va demostrar que té intactes els reflexos que li van donar un lloc al Celta de Vigo, en el qual va assolir el Zamora. Unes prestacions a Balaídos que no van passar desapercebudes per als tècnics blaugrana quan anaven a la recerca d'un porter de nivell per suplir Valdés quan fos necessari. Ahir Pinto va brillar i ho va tornar a fer en un partit de copa. La seva copa. La mateixa sobrietat i la mateixa eficàcia que va mostrar fa dues temporades a Mallorca, en les semifinals de tornada a l'Ono Estadi, on una aturada seva des del onze metres a Pep Martí va obrir el camí del triplet. Ahir al Camp Nou es van tornar a reviure les mateixes sensacions d'aquell 2009 màgic. Pinto va estar atent en els instants més crítics del partit i quan més patia el conjunt de Guardiola. Després va arribar el recital de Messi amb el seu hat-trick, el gol de Pedro i el de Keita, que tancava la mà de gols. Ningú no recordarà el reguitzell d'aturades de Pinto, però ell va abandonar anit el Camp Nou amb la seguretat d'haver fet la feina ben feta. Sap que són els seus moments personals de glòria i pel seu cap només passa aixecar la copa el mes d'abril i encetar un altre any triomfant. No vol tornar a patir una eliminació prematura com l'any passat amb el Sevilla en què, tot i fer una gran eliminatòria, el Barça va topar amb un Palop grandiós. Ahir Pinto va fer la primera mossegada al títol de copa.

Pinto va fer ahir la primera mossegada al títol de la copa en completar una actuació prodigiosa