Ibrahim Afellay, la incorporació més recent del Barça i l'únic fitxatge d'hivern de tota l'era Guardiola, havia estat present en els últims quatre partits –en el primer de l'any, contra el Llevant, no hi havia pogut ser per qüestions burocràtiques–, però ho havia fet sortint en els últims minuts, amb molt poc marge per participar. Ahir, el tècnic li va donar la titularitat aprofitant que el 5-0 de l'anada donava certa tranquil·litat a l'equip, i l'holandès es va trobar amb una de les ensopegades més sonades dels últims temps. La primera derrota, de fet, des del passat 11 de setembre, contra l'Hèrcules. A l'exjugador del PSV, però, no se'l pot acusar de la davallada col·lectiva. Tot i que va deixar entreveure que encara li falta rodatge per acabar d'acoblar-se a l'exigent engranatge del Barça, sobretot a l'hora de combinar al primer toc i de trobar el seu lloc entre línies, Ibi va deixar alguns detalls que conviden a l'optimisme. Segurament, prou rendiment per rebre un aprovat en l'estrena com a titular i massa poc per reivindicar-se ara mateix com un candidat en l'onze titular. Sobretot tenint en compte que al davant hi ha tres peces indiscutibles –Villa, Messi i Pedro– que es troben en un estat de forma dolcíssim.

Curiosament, les primeres ocasions del partit per al Barça van ser un parell de xuts llunyans d'Afellay, una de les seves especialitats. En el primer, molt potent, Casto va haver de treure's la pilota del damunt per enviar-la a córner; en el segon, menys col·locat, sí que va poder blocar la pilota. Però a partir d'aquí, l'holandès es va anar apagant i ja no va trepitjar l'àrea amb gaire perill.

Pep el va fer jugar per la banda dreta de l'atac, en la posició que sol ocupar Pedro –el jugador descartat a Sevilla–, però la poca possessió de pilota que el Barça va tenir –en comparació amb la majora de partits– i l'escassa velocitat del joc li van restar protagonisme. Sí que va intentar oferir-se als companys, però no era el millor dia del Barça. Un parell de centrades ben dirigides però que no van acabar de trobar rematador van ser les seves úniques internades per la banda. Es va mostrar més actiu buscant les combinacions pel mig, deixant entreveure que la seva posició natural és més la de migcampista ofensiu que la d'extrem. En la jugada que va desembocar en el penal fallat per Leo Messi, per exemple, era ell qui perseguia la pilota, tot i que l'argentí li va passar pel costat com un coet per finalitzar la diagonal. Pocs minuts després, una altra associació entre Afellay i Messi va estar a punt de trencar la defensa rival pel centre, però l'holandès va acabar regalant la pilota al rival després d'un regateig impossible.

Finalment, Guardiola el va substituir en el minut 77 per donar entrada a Eric Abidal. Al Benito Villamarín l'holandès va demostrar que encara està en procés d'adaptació i que mai és fàcil agafar la velocitat de creuer d'aquesta plantilla acostumada a jugar gairebé de memòria i amb uns ferms automatismes. L'exigència del calendari, però, fa pensar que la seva participació tornarà a ser molt necessària durant aquest mes, ja que la setmana que ve ja començaran les semifinals de la copa del Rei.

Guardiola va concedir la primera titularitat a Afellay, que va deixar una imatge correcta

i dos xuts a porteria