De ben segur que el partit d'ahir contra el Betis servirà a Guardiola per treure coses positives. Almenys, amb vista a reforçar una mica més el seu discurs de la prudència i la humilitat i que no hi ha rival fàcil. El Barça es va assegurar la classificació per a les semifinals de la copa del Rei, en què s'enfrontarà amb l'Almeria –va eliminar el Deportivo–, però va malgrat el 5-0 de l'anada, durant molts minuts una suor freda va recórrer els cossos dels jugadors blaugrana, que en el minut 7 perdien 2-0. És un bon toc d'atenció amb vista al penúltim escull per arribar a la final, perquè tothom donarà per fet que serà fàcil deixar fora un equip al qual en la lliga van golejar al seu camp per 0-8. Però res més lluny de la realitat. El duel al Benito Villamarín ha de servir perquè l'equip sàpiga que no es pot relaxar ni en la copa ni en la lliga, perquè les petites desconnexions es paguen molt cares. Aquest Barça n'ha donat mostres més que suficients, i la paraula relax no està en el seu vocabulari.

Tal com s'esperava, Pep Guardiola va fer alguns retocs en l'onze inicial. L'avantatge de l'anada li permetia aquesta llicència. Ara bé, va alinear un equip de plenes garanties i la prova més evident que no les tenia totes amb el Betis al davant va ser la inclusió de Messi des de l'inici. L'argentí va estar acompanyat de Bojan i Afellay, que va disposar de la seva primera titularitat després d'aprofitar molt bé els minuts que va tenir contra el Màlaga i es va situar d'extrem per la banda dreta. Al mig del camp, Mascherano va substituir Busquets; Keita, Iniesta, i a la defensa Milito va tenir l'oportunitat que reclamava i va fer parella amb Piqué a l'eix. Els laterals van ser Adriano i Maxwell. Els primers minuts van donar la raó al tècnic blaugrana quan avisava que a Sevilla no hi anaven de passeig, perquè ho podien passar malament. Encara no s'havia consumit el primer minut del partit quan Milito, erràtic en tota la primera meitat, va cometre una falta molt perillosa al lateral de l'àrea. La va llançar Salva Sevilla i la va rematar Molina, que es va anticipar als defenses i a Pinto. Les grades del Villamarín, que malgrat el resultat de l'anada presentava una bona entrada, van començar a creure que el miracle potser era possible. I més encara quan cinc minuts més tard, Ezequiel va arrencar des del centre del camp i en veure que cap jugador del Barça li impedia el pas va anar avançant fins a la frontal, va assistir un altre cop Molina que, sol davant Pinto, no va fallar. Els blaugrana estaven completament atordits, superats per aquest inici trepidant dels andalusos, que sense res a perdre, van sortir amb idèntic plantejament que al Camp Nou. Valents i pressionant molt amunt. Calia una resposta del Barça per aturar l'allau ofensiva dels de Pepe Mel per evitar que un tercer gol encara els fes créixer més sobre el camp. El va estar a punt de fer Ezequiel en el minut 15 de partit, però Piqué, providencial, ho va evitar. Fins a aquell moment, el Barça només s'havia aproximat a la porteria de Casto amb xuts llunyans de Keita i un parell d'Afellay.

Cap al minut 30 de joc, i just després que el Betis tornés a tenir una bona ocasió amb una falta des de la frontal, Mascherano va agafar les regnes i va començar a ordenar la pressió mentre que Xavi intentava aconseguir la possessió de la pilota i trobar la pausa necessària per calmar el partit. Ho van aconseguir a mitges, perquè el Betis continuava generant sensació de perill en cada arribada. En el minut 37, però, una altra assistència del de Terrassa va deixar en carrera Messi amb el central, i l'argentí, més ràpid i aguantant molt bé en la lluita cos a cos, es va plantar davant Casto i va definir per sota les cames. El gol hauria d'haver servit per enfonsar els ànims dels verd-i-blancs, però just abans de la mitja part un mal rebuig de Milito va permetre que Arzu fes el tercer. Mentre els jugadors anaven cap als vestuaris, alguns futbolistes del Barça es van quedar uns instant clavats pensant com podia ser que s'haguessin complicat tant la vida en els minuts inicials.

En la segona part, el Betis va sortir amb la mateixa actitud i va continuar posant en moltes dificultats el FC Barcelona. Extraordinària la mentalitat del conjunt andalús en els dos partits, tant al Camp Nou com al Benito Villamarín, que ahir va xalar com feia temps que no ho feia. Fins i tot van fer l'onada. El Barça hauria pogut escurçar una mica més la distància si Messi no hagués errat un penal que ell mateix havia provocat en xutar dins l'àrea. La pilota va tocar les mans d'un defensa. Aquesta errada va servir per esperonar encara més els verd-i-blancs, que en el minut 65 van tenir una grandíssima ocasió de gol que va acabar topant amb el pal en un xut de Nacho escorat a l'esquerra. El partit va començar a baixar una mica, tan sols una mica, d'intensitat a causa de l'esforç fet pels dos equips, i Guardiola ho va aprofitar per començar a fer canvis. Va retirar Xavi per fer entrar Busquets. Era un canvi per donar una mica més de solidesa al mig del camp i evitar d'aquesta manera més envestides del conjunt de Pepe Mel. També per donar descans als tendons del de Terrassa, que com sol passar en tots els camps de la lliga estatal, va marxar ovacionat per l'afició verd-i-blanca. Educat i agraït va respondre amb aplaudiments. Abidal va reemplaçar Afellay.

Quan l'àrbitre va xiular el final, el públic va acomiadar el seu equip amb una ovació. No era per a menys. És el primer equip que ha estat capaç de superar el totpoderós Barça de Guardiola lluny del Camp Nou.