El Barça va superar el tràmit de la tornada de les semifinals contra l'Almeria amb una sòlida victòria i, de retruc, va certificar una evidència: el seu passaport per a la final de copa del 20 d'abril. L'èxit rutinari d'aquest equip ha transformat un fet històric, com ara jugar una final de copa, en un element més d'un engranatge perfecte. La memòria històrica del club blaugrana és fràgil i fa 20 anys, en la seva segona temporada com a tècnic, Johan Cruyff va conservar el seu càrrec després de guanyar una copa. Ara aquest títol és el pròleg d'un possible triplet que va agafant cos amb el mateix ritme que la seguretat del Barça es mostra més irrompible. Ara, i després de més de mitja temporada, el Barça estarà en disposició de guanyar el primer títol del curs. Serà una manera inequívoca de traslladar el bon joc, el rècord de victòries i els gols cap a la vitrina. Allà és on els equips agafen lluentor i aquest Barça en té, i la llum que projecta és la dels diamants combinant alhora la seva propietat de ser el mineral més dur del planeta. Ahir no van jugar els protagonistes principals. Va ser un dia de segones oportunitats, el dia dels secundaris de luxe, l'instant de la reivindicació i de demostrar que la plantilla del Barça, que es deia que era reduïda a principis de curs, té un fons d'armari interminable i amb múltiples possibilitats de combinacions. No es va guanyar amb aquella brillantor reglamentària a la qual ens té acostumats l'equip de Guardiola, però va mostrar una cara del futbol més directe. Una manera de fer que va treure a la llum aspectes individuals d'alguns jugadors que solen estar en un segon pla. Va ser la nit d'homes com ara Thiago, Adriano i Afellay, aquests dos últims es van estrenar ahir com a golejadors blaugrana i deixen Mascherano com a únic jugador de camp que encara no s'ha estrenat.

Les semifinals es presentaven inicialment com un tràmit per al Barça després del contundent 5-0 de l'anada. En l'entorn encara es mantenia oberta la ferida de la derrota al Benito Villamarín. Una eliminatòria de quarts que tenia el mateix plat de presentació que el partit d'ahir a Almeria. En aquell enfrontament a Sevilla, el Betis va infligir una desfeta balsàmica als deixebles de Pep. Ahir, el tècnic de Santpedor va tornar a apostar per la mateixa fórmula i va donar minuts a jugadors menys habituals i Bojan, Milito, Afellay, Thiago i un sorprenent Nolito com a extrem esquerre van jugar de bon començament. Un equip en què només figuraven dos titulars indiscutibles: Dani Alves (que acaba de sortir d'una lesió muscular) i Sergio Busquets. El de Badia va abandonar el seu hàbitat natural a la medul·lar per situar-se a l'eix central al costat de Milito. Un moviment tàctic que demostra que Guardiola ja està pensant en variants tàctiques amb vista a la Champions i per si Carles Puyol no es recupera a temps o si el rendiment de Milito no l'acaba de convèncer. La variant només va durar fins a la primera part, fins que Guardiola va donar entrada a Piqué per Busquets després que aquest veiés una targeta groga.

Era un dia de segones oportunitats per a molts jugadors de la plantilla. Moments per a la reivindicació i per demostrar que el partit de fa dues setmanes va ser anecdòtic. Era l'instant perquè principalment Bojan i Afellay es fessin un lloc en les rotacions habituals de l'equip. L'holandès va jugar de fals davanter entre Nolito i Bojan amb molta llibertat de moviments. El domini territorial era del Barça, però sense la fluïdesa la verticalitat habituals. I això que els catalans estaven còmodes a la gespa pel conservadurisme de l'Almeria. Els locals van començar ficats a la cova. Oltra llençava l'eliminatòria (utòpica després del 5-0 de l'anada) i apostava per un guió conservador. Un plantejament totalment diferent al de l'anada, en què va anar a buscar els blaugrana des del primer moment. El Barça movia la bimba, però sense cap concreció. Els minuts passaven sense cap ocasió clara de gol, però els que van rematar primer van ser els andalusos. Corona va fer una bona passada a Feghouli, que ahir s'estrenava amb el seu nou equip, que va rematar al pal. Un desajustament defensiu propiciava el primer ensurt per als blaugrana. Els deixebles de Guardiola es van refer ràpidament, Una bona internada d'Adriano era resolta amb elegància pel brasiler sortejant tres defenses i creuant la pilota amb una deliciosa suavitat. Un gol més propi d'un davanter que no pas d'un defensa, però Adriano té incorporats al seu ADN trets de màgia brasilera. El gol va anestesiar l'Almeria.

Aquesta sensació encara es va fer més evident després del descans. El Barça va entrar amb més clarividència en el partit i no va trigar a donar la sentència final. Una assistència mil·limètrica de Dani Alves va ser rematada de manera impecable per Thiago amb el cap. Un gol majestuós que va aixecar els aplaudiments d'admiració dels seus companys de banqueta. El gol del mig va ser la garrotada final a l'Almeria i Afellay, el millor del Barça ahir, es va regalar un gran gol aprofitant una passada enrere de Keita. L'holandès va encanonar la porteria d'Esteban amb un xut sec. La creu, una altra vegada, va ser Bojan.

Afellay reflecteix el bon moment del Barça, d'un equip que té a l'abast repetir els èxits del 2009. I aquest grup està entestat a fer-ho. Per ells no serà. I és que ahir es va pujar el primer graó d'un altre triplet que seria històric i que coronaria definitivament el Barça com un equip de llegenda. L'equip amb majúscules.