El Barça i el Madrid són els dos equips més potents de l'Estat. El club blaugrana disputarà la seva final de copa número 35 i és el que més títols n'acumula, 25. El Real Madrid ha guanyat la copa 17 vegades i disputarà la seva final número 37. És a dir, que segons diuen els números, no seria un especialista a guanyar-les. Crida l'atenció, però, que des del 1902, quan el Biscaia i el Barça van disputar la final de la primera edició amb triomf dels bascos, només hi hagi hagut cinc clàssics en la final, amb tres victòries dels blaugrana i dues dels blancs.

Els dos equips es van veure per primera vegada les cares en una final de copa el 21 de juny de 1936, tot just abans de l'inici de la Guerra Civil espanyola i quan era copa de la República. El Madrid, que no era Real, va guanyar (2-1) en un partit que es va disputar a l'estadi valencià de Mestalla. L'irlandès Patrick O'Connell era l'entrenador del Barça, que perdia per dos gols abans del minut 15. Escolà va fer el gol blaugrana i va estar a punt d'empatar en l'últim minut, però ho va evitar Zamora amb una gran aturada.

Van haver de passar més de tres dècades perquè el Barça i el Real Madrid es tornessin a trobar en una final de copa. Va ser l'11 de juliol de 1968, quan el Barça va guanyar (1-0) un duel que es va jugar al Santiago Bernabéu i que serà sempre recordat com la final de les ampolles. L'equip que entrenava Salvador Artigas es va imposar gràcies a un gol en pròpia porteria de Zunzunegui després d'una centrada de Rifé. Rigo era l'àrbitre del partit i d'ell s'havia dit que havia afavorit el Barça en les semifinals contra l'Atlético de Madrid. L'afició del Real, que era majoria, va protestar contra les seves decisions i el triomf blaugrana llançant un munt d'ampolles de vidre al terreny de joc.

La tercera final de copa entre el Barça i el Real Madrid es va jugar quan la dictadura vivia els seus últims anys, però quan el franquisme encara dominava. Es va disputar el 29 de juny de 1974 al Vicente Calderón i va ser clau que el reglament no deixés que els estrangers juguessin aquesta competició, que portava el nom de Generalísimo. El Barça tenia com a figura Johan Cruyff i havia guanyat la lliga després d'humiliar el Real Madrid al Bernabéu amb aquell famós 0-5. Ni l'holandès ni Sotil no van poder disputar la final i el Real Madrid la va guanyar (4-0).

Les dues següents, van tenir color blaugrana. El Barça va guanyar la que es va disputar a Saragossa el 4 de juny de 1983, amb Diego Maradona i Bernd Schuster en l'equip que dirigia César Luis Menotti. Víctor Muñoz, després d'una passada de Maradona, va obrir el marcador i Santillana va empatar en l'inici de la segona part després d'una errada de Gerardo. Quan tothom esperava la pròrroga, una centrada de Julio Alberto la va convertir en gol Marcos amb una acrobàtica rematada de cap. Schuster es va fer un fart de fer botifarres celebrant el gol.

L'última final disputada entre el Barça i el Real Madrid es va jugar a València el 5 d'abril de 1990. Eren els inicis del dream team de Johan Cruyff, que arribava a aquell partit qüestionat, i el Barça va guanyar amb comoditat (2-0) amb gols de Julio Salinas i Amor. Zubizarreta, actual director esportiu del Barça i llavors porter blaugrana, va rebre l'impacte d'un objecte al cap quan els blaugrana celebraven el títol i Chendo, llavors lateral blanc i ara delegat del primer equip, va dir que li sabia molt greu que hagués guanyat la copa un equip que no era espanyol.