Que Sandro Rosell hagi anunciat davant el senat del FC Barcelona que es presentarà a la reelecció l'any 2016 no ha estat una sorpresa majúscula. De fet, recordo que, com a mínim en dues ocasions més, ja havia insinuat que, si no passava res d'extraordinari, la seva intenció era aspirar a un segon mandat. No tant per ell mateix, però sí perquè els seus companys de viatge poguessin acabar tots els projectes amb què van aconseguir ser la directiva més votada de la història. És a dir, la reforma de l'entorn del Camp Nou, l'anomenat Espai Barça, i la remodelació o construcció del nou estadi, així com mantenir l'excel·lència esportiva aconseguida anys enrere. Aquests són els arguments que va esgrimir ahir per expressar la seva voluntat de continuar com a president del Barça.

La pregunta que es deuen fer molts barcelonistes és per què ha escollit aquest moment per dir-ho, quan encara queden tres anys perquè finalitzi el seu mandat. Per Rosell, la resposta és molt clara. Tot això no podrà tirar endavant fins que l'endeutament de l'entitat no estigui al llindar o per sota dels 200 milions d'euros i no s'arribarà a aquesta quantitat fins a finals de mandat. Anunciar ara que seguirà al capdavant del club és una manera de garantir al soci que tot el que es va prometre s'intentarà complir, i que la millor manera perquè això passi és que segueixi la directiva que va arrasar en les últimes eleccions amb bona part d'aquests projectes en el programa electoral. Del que no es tenia certesa era de si Rosell voldria encapçalar aquest segon mandat o bé cediria el tron a algun membre del seu equip. S'havia especulat que Carles Vilarrubí podria fer un pas endavant –cosa negada sempre per ell– i que Jordi Cardoner també en tenia ganes, tot i que la desafortunada gestió del tema de la grada jove li podria passar factura. Josep Maria Bartomeu, amic personal del president, no es veu de número u i Javier Faus, malgrat la seva bona gestió i brillantor i clarividència explicant els números, sembla que no té encara prou pes entre el barcelonisme per anar a unes eleccions i guanyar-les sobradament.

El pas fet ahir per Rosell no ha sorprès gens els possibles candidats a enfrontar-se amb ell el 2016. Ni tampoc els ha enganxat desprevinguts. Agustí Benedito, segon en els últims comicis, ja va dir que hi tornaria i fa anys que trepitja el territori per conèixer les inquietuds dels socis barcelonistes i espera el moment en què s'obrin les urnes. També Santi Salvat, que no va poder passar el tall de les signatures el 2010, fa temps que treballa amb un nou equip per evitar que es repeteixi el fracàs de la seva primera experiència. Però no són els únics que s'han mogut i s'estan movent. Això és el Barça i sempre hi ha gent disposada a lluitar per ocupar un seient a la llotja del Camp Nou. S'haurà d'estar molt atent al que faci Joan Laporta; si decideix presentar-se ell mateix o bé dóna suport a algú altre o com de preparats estan els partidaris de Ferran Soriano i Marc Ingla. Antics membres de la seva candidatura ja han celebrat reunions i sopars per veure quin ambient es respira i per analitza¡r si decideixen tornar a l'arena electoral. I no s'ha de descartar, ni de bon tros, que aparegui algun altre grup entre la societat catalana.

I per què el president surt ara a fer aquesta revelació? Hi ha lectures per donar i per vendre. Alguns hi veuen un possible intent d'avançament electoral per beneficiar-se del bon moment que viu l'entitat i per la transcendència de les decisions que s'hauran de prendre aviat. Altres, el veuen nerviós per motius desconeguts, creuen que no ha digerit algunes crítiques i que necessita tancar alguns acords. En qualsevol cas, la festa ha començat.